Esbossos d'un relat.

27 de Setembre del 2016

Quan comence a escriure, normalment tinc una idea de com serà la història; de vegades només tinc la primera frase, un diàleg o les últimes tres paraules, però moltes vegades això no em serveix de res, perquè el resultat final no té res a veure amb la idea original que em rondava pel cap. Açò és el que em va passar amb "Cavall de sorra".

Quan Clara em va passar la foto, la pèrdua de la infantesa és el primer que em va vindre al cap, però com sabreu si heu llegit el relat, la història final dista molt d'aquesta primera idea. De fet, tenia la meitat del relat escrit quan en rellegir-lo no em va agradar gens. Ací vos deixe un fragment d'aquell primer esbós:

'Sempre havia tingut la ment tan plena de problemes? Quasi podia sentir la maquinària del meu cervell treballar sense descans.(...) A l'altre costat ja no hi havia unicorns i piscines. Tot eren capficaments i decisions.'

No vaig saber com volia reescriure-ho, perquè la foto em transmetia pèrdua, així que el vaig deixar descansar mentre seguia pensant en alternatives fins que em va venir al cap la imatge d'una dona amb abric llarg omplint-se les butxaques de pedres. Era una nit que no podia dormir i a les 3 de la matinada em vaig alçar a escriure. La història va eixir sola, encara que aquesta primera versió no es va salvar tampoc de la reescriptura. Així començava:

'Vaig recollir el cavallet una vegada aquella mare i el seu fill ja s'havien allunyat bastant. Havia estat observant-los tota la tarda, mentre jo recollia pedres. Havien estat jugant i rient tota l'estona.'

Quan ja la tenia acabada, em va parèixer que quedava estrany que estigués escrita en primera persona, ja que aquella dona moria al final del relat, així que vaig canviar el narrador. I així va quedar amb el nou punt de vista:

'Quan aquella mare i el seu fill ja s'havien allunyat, Elsa va recollir el cavallet que havia quedat mig sepultat per la sorra. Havia estat tota la tarda observant-los, mentre agafava pedres. Havien passat l'estona jugant i rient, feliços.'

Com podeu comprovar el primer esbós és totalment diferent del que finalment vaig publicar, encara que estic contenta amb el resultat final (cosa que no passa sempre). De vegades em dóna la sensació que els personatges tenen vida pròpia i que jo només escric el que ells em xiuxiuegen a l'orella.

Vos deixe l'enllaç, per si voleu rellegir 'Cavall de sorra' http://unahabitaciopropia.com/cavall-de-sorra-id00029.html

I a vosaltres vos hauria agradat més un relat sobre la pèrdua de la infantesa? Vos ha agradat conèixer un poc el procés creatiu d'aquest relat?



T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!

• procés creatiu