![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Cavall de sorra
------------------
Quan aquella mare i el seu fill ja s'havien allunyat, Elsa va recollir el cavallet que havia quedat mig sepultat per la sorra. Havia estat tota la tarda observant-los, mentre agafava pedres. Havien passat l'estona jugant i rient, feliços.
Havia començat a refrescar i quan el xiquet va recollir les joguines, aquell cavallet havia quedat abandonat; Elsa podria haver-los avisat, però si l'havien oblidat potser era perquè no se l'estimaven molt. «Aquesta joguina i jo ens sentim igual, ningú es recorda de nosaltres.»
Un per un, Elsa va anar cordant els botons de l'abric, mentre els peus s'endinsaven a poc a poc en l'aigua freda. Començava a fer fosca i quan les ones van arribar-li als turmells, la gelor la va recórrer de baix a dalt. Va observar a un costat i l'altre, no es veia a ningú. Les sabates, mullades com estaven, ara li pesaven i la feien anar lentament, però Elsa seguia caminant cap a l'horitzó amb aquell cavallet a la mà.
«Ara podràs viure moltes aventures, el corrent et portarà a algun lloc llunyà i meravellós, com a mi, i els dos serem lliures.»
Les pedres pesaven a les butxaques; segueix mar endins, fins que l'aigua la fa desaparèixer; amb els ulls tancats deixar anar el cavallet i l'aire. La poca llum que queda il·lumina la superfície, tranquil·la una altra vegada, com si Elsa mai hagués estat allí.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
------------------
Quan aquella mare i el seu fill ja s'havien allunyat, Elsa va recollir el cavallet que havia quedat mig sepultat per la sorra. Havia estat tota la tarda observant-los, mentre agafava pedres. Havien passat l'estona jugant i rient, feliços.
Havia començat a refrescar i quan el xiquet va recollir les joguines, aquell cavallet havia quedat abandonat; Elsa podria haver-los avisat, però si l'havien oblidat potser era perquè no se l'estimaven molt. «Aquesta joguina i jo ens sentim igual, ningú es recorda de nosaltres.»
Un per un, Elsa va anar cordant els botons de l'abric, mentre els peus s'endinsaven a poc a poc en l'aigua freda. Començava a fer fosca i quan les ones van arribar-li als turmells, la gelor la va recórrer de baix a dalt. Va observar a un costat i l'altre, no es veia a ningú. Les sabates, mullades com estaven, ara li pesaven i la feien anar lentament, però Elsa seguia caminant cap a l'horitzó amb aquell cavallet a la mà.
«Ara podràs viure moltes aventures, el corrent et portarà a algun lloc llunyà i meravellós, com a mi, i els dos serem lliures.»
Les pedres pesaven a les butxaques; segueix mar endins, fins que l'aigua la fa desaparèixer; amb els ulls tancats deixar anar el cavallet i l'aire. La poca llum que queda il·lumina la superfície, tranquil·la una altra vegada, com si Elsa mai hagués estat allí.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)