http://www.unahabitaciopropia.com/ Últimas noticias Made with sgcMagazine, by Xatcom.net - diseño web valencia http://www.unahabitaciopropia.com/miniatures-id00072.html http://www.unahabitaciopropia.com/miniatures-id00072.html Fri, 12 Jan 2018 09:08:28 GMT Una de les coses que més m'agraden d'internet, és que mai saps on acabaràs; comences posant una paraula al buscador i acabes llegint un article que res té a veure amb el que buscaves. Això m'ha passat amb aquestes imatges que vos deixe a continuació. Tatsuya Tanaka és un director artístic que des de 2011 es dedica a fer un calendari de miniatures (Miniature Calendar), on recrea escenes quotidianes en miniatura; practicitat, ninguna però no vos sorprèn com la gent pot arribar a tindre tanta imaginació :) Espere que vos agrade i feliç any nou, que encara queda molt d'any ;) P.D: les imatges són propietat de Tatsuya Tanaka. La seua pàgina web www.miniature-calendar.com T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2018-01-12 http://www.unahabitaciopropia.com/sipacontest-2017-id00070.html http://www.unahabitaciopropia.com/sipacontest-2017-id00070.html Tue, 12 Dec 2017 11:18:25 GMT Les imatges que podeu veure a continuació, són les que més m¡han agradat, però hi ha més i les podeu gaudir fent clic al següent enllaç https://sipacontest.com Bona setmana! P.D: autors de les fotos per ordre: James Smart, Alessandra_Meniconzi, Aristeidis Apostolopoulos, Juan Pablo de Miguel, Petar Sabol, Michele Palazzo, Randy Olson i Jonathan Bachman T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-12-12 http://www.unahabitaciopropia.com/menjallibres-id00069.html http://www.unahabitaciopropia.com/menjallibres-id00069.html Wed, 22 Nov 2017 10:44:21 GMT Doncs bé, he trobat un web on podreu saber quant vos costarà llegir aquest llibre que fa tant de temps teniu a la cua de lectures 'obligatòries'. En aquest enllaç http://www.howlongtoreadthis.com podeu posar el títol del llibre en qüestió i vos dirà si necessiteu un dia o una setmana (ho fa utilitzant la mitjana de paraules per minut que llegeix una persona adulta) i si voleu, també podeu calcular la vostra mitjana. M'ha semblat una eina curiosa i divertida i he volgut compartir-la amb vosaltres; ara bé, he de dir que hi ha un però, està en anglés :( Jo ja ho he provat i la meua mitjana és de 326 paraules per minut. I vosaltres? Bona lectura :) P.D: a continuació vos deixe una imatge que he trobat amb alguns clàssics i el temps que tardari a llegir-los una persona adulta. T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-11-22 http://www.unahabitaciopropia.com/prou-id00067.html http://www.unahabitaciopropia.com/prou-id00067.html Wed, 25 Oct 2017 14:01:01 GMT He de dir que m'ha sorprès el gran nombre de dones que estan contant la seua història, no pel fet de contar-ho i denunciar-ho, sinó pel fet que ho facin ara i no en el moment dels fets (hi ha dones a les quals els va passar fa deu anys o més). També m'ha sorprès que hi havia moltes altres persones que eren conscients del que estava passant i no han fet res. Sé que aquests actes de violència contra les dones, desgraciadament, segueixen passant, però em deixa perplexa que ningú fes res; de fet, les poques dones que s'havien atrevit a fer-ho públic han sigut criticades i presses per boges. Entenc que pot haver-hi algun cas que sigui mentida, però crec que les víctimes necessiten saber que seran escoltades, respectades i recolzades, perquè no existeixi aquesta por a denunciar i sobretot, que no pensen que ha sigut culpa seua, mai un acte així pot ser culpa de la víctima. Sé que la violència masclista existeix a tots els sectors i que aquest escàndol ha estat tan mediatitzat perquè involucra a cares molt conegudes del cinema de Hollywood, però crec que hem d'aprofitar i conscienciar-nos i educar als nostres fills i filles perquè no consideren açò com una cosa normal; cal començar a educar des de menuts, eliminar els típics i tòpics comentaris que no fan més que trivialitzar un problema, que aquest any ja ha matat a 38 dones. Hui en dia, la desigualtat de les dones segueix sent un tema a tractar i està en mans de totes i tots que açò canviï. Si heu tingut la mala sort de patir violència de gènere o sabeu d'alguna dona que l'hagi patida, no vos calleu, no esteu soles, estem ací per a ajudar; no deixem que aquests monstres segueixen endavant, juntes i junts podem parar-los els peus. Sé que només són paraules i que no sé com vos sentiu, però crec que està en les nostres mans que no torne a passar. Si sou de xarxes socials, hi ha alguns hashtags que podeu emprar #comomujermehapasado #metoo #balancetonporc Diguem prou, creem una societat millor. T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-10-25 http://www.unahabitaciopropia.com/eco-id00065.html http://www.unahabitaciopropia.com/eco-id00065.html Wed, 11 Oct 2017 14:35:32 GMT No sóc molt de parlar de mi, però crec que vos dec una breu explicació sobre per què fa tant de temps que no publique. El principal motiu és que he estat capficada en altres projectes, cal sumar l'embaràs, les obligacions com a mare i el fet que fa poc trobara feina; tot açò ha fet que el temps per a la meua passió hagi quedat reduït a zero. Trobe a faltar escriure i per això intentaré tornar al ritme més o menys normal d'Una Habitació Pròpia. Posaré tot de la meua part perquè així siga i espere poder complir-ho, de fet ja tinc una paraula i un relat llests per a publicar, així que estigueu atents! Canviant de tema, quan comences a escriure, mai saps on acabaràs i això ha sigut el que m'ha passat; aquesta entrada pretenia ser curta i informativa, però després dels últims dies, no podia deixar d'esplaiar-me una mica més, perquè la situació que vivim dia a dia em sembla molt important com per a no comentar res al respecte. Ara més que mai, crec que cal centrar-se a ser positiu i mirar cap al futur sense oblidar allò que realment importa, les persones. Vivim una actualitat dura, governada per corruptes, impresentables i incompetents i per això crec que és responsabilitat nostra, demostrar-los que no tenen raó, que enfront de tot som persones, que poc importen les nostres creences, que no estem dispostes ni dispostos a què ens enfronten ni ens humilien. Està en la nostra mà demostrar empatia, comprensió i tolerància; els extrems mai són bons. Les coses poden fer-se d'una altra manera, sense cap tipus de violència, escoltant a la persona que es té al davant i entenent-la com a tal, amb respecte. Vull que les meues filles visquen en pau, en un país, estat federal o el que siga que isca de tot açò lliure i democràtic, on el més important no siga el PIB, ni si penses/eres blau o roig o groc, sinó PERSONA; perquè els nostres avis ja saben que és una guerra i els nostres pares, que és una dictadura. Agafem tots aire, omplim els pulmons de tolerància i fem que les nostres filles i fills i nosaltres mateixos, ens puguem sentir orgullosos del nostre comportament. I tornant a unahabitaciopropia.com dir-vos que torne carregada d'idees, tant per a relats com per al blog. Ens veiem i llegim! T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-10-11 http://www.unahabitaciopropia.com/crear-latlantida-id00064.html http://www.unahabitaciopropia.com/crear-latlantida-id00064.html Fri, 09 Jun 2017 10:06:10 GMT Millor si m'explique, no? L'article, que podeu trobar a ací https://www.cookingideas.es/ciudades-cousteau-20170608.html, parla de Fabien Cousteau, nét de Jacques Cousteau, i de com vol crear microurbes submarines per a poder estudiar millor els oceans i altres aspectes científics. No parla sense experiència, donat que l'any 2014 ell mateix va ser capaç de viure durant 21 dies en un laboratori submarí. I jo pense, si sense viure dins d'ell, ja estem acabant amb espècies a causa de la pesca indiscriminada, carregant-nos les barreres de coralls (que tan importants són) i escalfant i contaminant l'aigua. Si ara decidim posar-nos a viure dins l'aigua, no serà pitjor? Després dels laboratoris d'observació i investigació, potser voldrem crear una cafeteria, o un supermercat i després una ciutat sencera. La idea de Cousteau em sembla molt idíl·lica: estudiar els problemes del canvi climàtic, les fonts hidrotermals, l'experimentació amb la biosfera... però no hem d'oblidar que finalment sempre entren en consideració els interessos econòmics i, aquesta proposta tan meravellosa podria acabar convertint-se en especulació immobiliària, destinada a uns pocs privilegiats. Potser estic sent un poc negativa, però siguem sincers, últimament poca cosa ens va ser positius (respecte a l'economia i als nostres governants). I vosaltres que penseu? Els beneficis poden ser majors que les possibles conseqüències? Són possibles aquestes microurbes de les que parla Fabien Cousteau? Vosaltres hi viuríeu? Bon cap de setmana! Ah! Ací vos deixe l'enllaç a un vídeo que m'ha fet molta gràcia. No té res a veure amb el mar, però sembla que de vegades oblidem que va haver-hi un temps en què les joguines les feien persones i no màquines i ordinadors. https://www.youtube.com/watch?v=-DRbgYLhc4Y T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-06-09 http://www.unahabitaciopropia.com/un-bosc-diferent-id00060.html http://www.unahabitaciopropia.com/un-bosc-diferent-id00060.html Thu, 04 May 2017 13:52:00 GMT Avui m'agradaria mostrar-vos la feina de Thomas Dambo, qui ha creat gegants de fins a 17 m de llarg per als boscs de l'est de Copenhaguen. L'artista i el seu equip han 'amagat' 6 gegants de fusta i han creat un mapa perquè sobretot els nens gaudeixen de la natura mentre busquen les escultures gegants. M'ha fet molta gràcia trobar aquesta pàgina web, perquè des de fa uns anys les meues nebodes no paren d'insistir per tal que viatgem a Copenhaguen. M'agraden aquests tipus de projectes que són diferents i sorprenents i he pensat que potser a vosaltres també vos agradaria. A continuació teniu la pàgina web de Thomas Dambo, on podreu veure tota la informació, més fotos i un vídeo. http://thomasdambo.com/works/forgotten-giants/ Espere que vos agrade i que em conteu si alguna vegada visiteu els gegants en persona :) Totes les fotos són propietat de thomasdambo.com T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-05-04 http://www.unahabitaciopropia.com/focus-id00057.html http://www.unahabitaciopropia.com/focus-id00057.html Thu, 30 Mar 2017 08:06:28 GMT A mi sí. No sóc capaç de concentrar-me amb silenci absolut, però tampoc si hi ha molt de soroll. Pose la ràdio o el programa de cine (radiofònic) de fons o música clàssica o m'és impossible concentrar-me. Quan vivia a Benimaclet, alguna vegada havia de recórrer als taps i no ho suportava; el silenci era aclaparador. Per això, si sou com jo, vos agradarà molt aquesta pàgina web que he trobat; ací podràs crear el teu ambient perfecte: el soroll de les ones, una pluja suau o una gran tempesta amb trons i molts altres sons, ajustables que faran que la concentració no t'abandone :) http://asoftmurmur.com/ De moment el que més necessite aquesta setmana és dormir, però diuen que està sobrevalorat, no? Feliç dijous i ànim que demà ja és divendres! T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-03-30 http://www.unahabitaciopropia.com/faraonic-id00055.html http://www.unahabitaciopropia.com/faraonic-id00055.html Thu, 16 Mar 2017 11:03:28 GMT El descobriment s'ha trobat prop de les ruïnes del temple de Ramsés II en l'antiga ciutat d'Heliòpolis, en la part oriental de l'actual ciutat de El Caire. Heliòpolis no vos sona de res? Normal, ja que aquesta ciutat va desaparèixer ja fa molts segles. El seu nom ve de helios i pol que significa sol i ciutat; destinada al culte del deu sol, Ra, va tenir un gran poder polític i religiós; de fet allí es va desenvolupar la teoria de la creació, segurament inspirada pel paisatge que s'observava després de les inundacions del Nil. Quan Alexandria va ser fundada, Heliòpolis va anar perdent importància i hui en dia no queda pràcticament res del seu gran temple a Amon-Ra (quasi totes les columnes i materials van ser utilitzades en la construcció d'altres ciutats). Els que em coneixeu una mica sabeu que m'encanta tot allò relacionat amb l'antic Egipte, així que amb l'excusa d'aquesta notícia he trobat una pàgina molt interessant on es poden llegir els diaris de Howard Carter, arqueòleg que va descobrir la tomba de Tutankamon; en aquesta pàgina http://web.archive.org/web/20090131223616/http://www.ashmolean.museum/gri/4tut.html, a banda de llegir els diaris, podreu veure fotos de l'excavació i dels objectes trobats dins la tomba. Tornant al gran colós, cal dir que es tracta d'una de les troballes més important dels últims anys, cosa que demostra que encara queda molt per descobrir d'aquesta antiga civilització. D'ací a uns dies les estàtues podran ser contemplades al pati del Museu de El Caire. Ací vos deixe algunes fotos de Ramsés II, Seti II, la tomba de Tutankamon i un mapa d'on es trobava Heliòpolis. Notícia original i fotos: https://mundo.sputniknews.com/foto/201703141067580120-cairo-ramses-ii-estatua/ Resta de fotos: Wikipedia Bon cap de setmana :) T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-03-16 http://www.unahabitaciopropia.com/8-de-marc-id00054.html http://www.unahabitaciopropia.com/8-de-marc-id00054.html Wed, 08 Mar 2017 10:46:37 GMT La meua àvia no va aconseguir el vot femení, ni va lluitar a la guerra civil i tampoc va descobrir el radi. La meua àvia era una dona de poble com tantes altres, treballadora incansable, que només volia el millor per a la seua família. Quan Carmencita era petita, la vida era difícil. Normalment les xiquetes i xiquets deixaven de ser-ho molt prompte; si la família tenia pocs recursos, s'havien de posar a treballar. Durant una temporada, caminava 4 km per tal de fer-li el dinar al seu pare, que estava treballant al camp i per una úlcera no podia menjar qualsevol cosa. De les històries que em va contar la meua àvia, va ser la del dia que va trobar la seua mare quasi morta; un matí, com que la seua mare no s'alçava va anar a veure-la. La meua besàvia havia tingut un avortament i la sang traspassava el matalàs i gotejava fins a terra. La meva àvia tenia uns quinze anys i estava sola amb els seus germans més petits, però en lloc de quedar-se en blanc va anar a buscar al metge, que va poder parar l'hemorràgia i salvar-li la vida. No puc ni imaginar-me la por que degués sentir, ni que hagués fet jo en la seua situació. La meua àvia sempre ha sigut molt 'faenera'; amb el meu avi tenien un forn i per a fer pa s'havien d'alçar a la 1 o les dues de la matinada. Quan el pa ja estava fet i venut, el meu avi feia una migdiada, però ella es quedava endreçant o preparant les coses per a l'endemà. Carmencita també va haver d'emigrar. El meu avi va estar molt malalt durant molts anys i aleshores no guanyaven prou diners, així que la meua àvia va marxar a França un parell de temporades. La vida de la meva àvia no va ser fàcil i la veritat és que conviure amb ella era, de vegades un poc estressant. Tot s'havia de fer en un determinat moment i d'una determinada manera (i pobra de tu que no ho fessis com ella deia!); però de la meva àvia també recorde les seues mans suaus i els dits torts per l'artrosi, els contes i les cançons que cantava, que no sabia dir pistatxos i deia mostatxons, que llegia molt i que estava obsessionada amb la neteja i l'ordre. Carmencita era una dona de poble treballadora com tantes altres i per això avui he volgut recordar-la, per què hui es parlarà de dones que van aconseguir grans coses, però cada dia hi ha dones que aconsegueixen el més important, seguir endavant a pesar de tot. Hui vull que ens sentim contentes de tot allò que hem aconseguit i que agafem aire i seguim lluitant, perquè fa falta celebrar el dia internacional de la dona i seguirà sent necessari fins que els salaris siguen els mateixos, fins que deixem de sentir-nos pressionades per ser mares o treballadores o les dues coses, fins que la violència de gènere desaparega, fins que treballar en casa deixe de ser una feina exclusiva de la dona, en definitiva el Dia de la Dona deixarà de ser necessari quan tinguem igualtat i llibertat per a decidir. Voldria recomanar-vos un article http://losojosdehipatia.com.es/cultura/historia/la-republica-y-las-mujeres/, que posa de manifest que hem de seguir lluitant i un llibre que, encara que estiga escrit l'any 1929, segueix sent actual, 'Una habitació pròpia' de Virgina Woolf. I no vull oblidar-me de les dones que no poden celebrar el Dia de la Dona, que potser no saben ni que existeix. Per elles també cal seguir endavant, sense fer un pas enrere, perquè ser feminista no vol dir anar en contra dels homes o de ningú, sinó defendre la igualtat entre dones i homes, perquè al cap i a la fi tots som persones. Feliç Dia de la Dona (treballes on treballes)! T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-03-08 http://www.unahabitaciopropia.com/a-maquina-id00052.html http://www.unahabitaciopropia.com/a-maquina-id00052.html Wed, 22 Feb 2017 10:47:45 GMT És per això que aquesta notícia m'ha agradat molt; huit escriptors gallecs escriuran a màquina un conte, que serà exposat a l'aparador d'una llibreria a Santiago de Compostela. Només faran una còpia i només podrà llegir-se durant un més. La idea m'ha agradat molt i em sembla que les iniciatives així són necessàries en un món tan globalitzat com l'actual, on petites grans històries passen desapercebudes. I vosaltres que en penseu del tema? Sou de passar-vos hores buscant un llibre nou o de llegir critiques literàries? Es guieu per la portada o demaneu consell al vostre llibreter o a algun amic? Feliç setmana i millor lectura :) Ací teniu l'enllaç de la notícia original. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/02/11/galicia/1486830387_992159.html T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials 2017-02-22 http://www.unahabitaciopropia.com/lansietat-de-la-bellesa-id00049.html http://www.unahabitaciopropia.com/lansietat-de-la-bellesa-id00049.html Wed, 08 Feb 2017 12:57:09 GMT Per exemple, els meus pares tenien el típic quadre d'un paisatge amb un cérvol, una muntanya i un camí; el problema era que aquell camí era finit (segurament perquè la qualitat de l'artista no era massa bona) i jo no podia deixar de pensar on aniria aquell pobre cérvol (ja ho sé, estic fatal); doncs una cosa semblant em passa amb algunes obres de M.C Escher. No sabeu qui és? Potser no sabíeu el seu nom, però estic segura que coneixeu la seua obra. Sempre m'ha fascinat la perfecció arquitectònica de les seues obres i la bellesa de la 'simplicitat' dels seus dissenys gràfics, però al mateix temps m'ha produït frustració i ansietat; és a dir que no puc deixar d'observar-les, però no puc gaudir-les plenament. Per què vos parle d'açò? Senzillament perquè no trobava res interessant que publicar i navegant per la xarxa he trobat un article que parlava de les tessel·lacions (com cobrir una superfície completament) i d'aquí he passat a Escher. Maurits Cornelis Escher (1898-1972) és un dels artistes gràfics més importants del segle vint i les seues obres són coneguda arreu del món. Les seues obres pareixen sortir del paper, com si fossin en 3D, i ens obliguen a observar detingudament l'obra que tenim al davant, perquè encara que semblen senzilles tenen molts matisos per descobrir. Sorprèn descobrir que no només feia litografies sinó també gravats amb fusta, amb linòleum... Vos deixe l'enllaç http://www.mcescher.com perquè gaudiu de la seua obra. I, abans d'acomiadar-me, voldria recomanar-vos aquesta aplicació que he trobat, relacionada amb les tessel·lacions (que per cert tenen una branca de les matemàtiques dedicada al seu estudi); és molt curiosa i apta tant per a xiquets com per adults :) http://www.sfu.ca/content/dam/sfu/geometry4yl/sketchpadfiles/Tesselations/index.html Feliç setmana :) Fotos: http://www.mcescher.com T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials 2017-02-08 http://www.unahabitaciopropia.com/un-cafe-amb-manel-mari-id00047.html http://www.unahabitaciopropia.com/un-cafe-amb-manel-mari-id00047.html Thu, 26 Jan 2017 10:17:16 GMT Quan el vaig conèixer no sabia a què es dedicava, però reconec que quan comences a parlar amb ell i t'assabentes que, entre altres coses és poeta, les peces encaixen com en un trencaclosques. Sorprèn que sigui una persona tan accessible i de tracte fàcil; podria ser una persona a la qual els premis li han pujat els fums, però res més allunyat de la realitat (cosa que s'agraeix, la veritat). És la primera conversa que faig, no diré entrevista per no ofendre a ningú, i estic un poc nerviosa; és curiós com canvien els sentiments quan ens hem d'enfrontar a una situació desconeguda, per molt que coneguem a la persona que tenim davant. L'altre dia parlant amb Maria, em va comentar que el que més li agrada de les entrevistes és saber com anava vestit l'entrevistat, si era amable o un maleducat, si pren café; vaig pensar que a mi també m'agrada aquesta part de l'entrevista, perquè m'ajuda a saber que la persona a qui admire, és humana i que necessita cafeïna com jo. Comence demanant-li per la pregunta que més avorrida té i la resposta em sorprèn: «Has pres alguna vegada substàncies per a poder escriure? El poeta nace o se hace? I es lliga més si escrius poesia?» La resposta que dóna Manel, a una d'elles, m'agrada molt: «el poeta se deshace», perquè crec que per a escriure poesia s'han de descompondre els sentiments i tornar a compondre'ls d'una manera curta, però meravellosa i precisa al mateix temps, cosa que em sembla molt difícil. A banda de ser poeta, Manel Marí també és sociòleg, cosa que li ha fet no acontentar-se amb veure un fet, sinó en analitzar-lo per tal de trobar la causa i la reacció. Una qüestió que m'interessava molt era la rutina de feina que segueix i que es basa, simplificant molt, en l'observació del seu voltant. «Agafar l'ordinador, mirar premsa i mirar per damunt de la pantalla; veus gestos, fenòmens, sentiments. Si hi ha alguna cosa que fa clic, intente desenvolupar-la al moment. Fa temps que vaig abandonar paper i boli. Tinc una carpeta plena de starters. Si trobe que tinc un cabal de poemes que poden ser un llibre, ja vaig més al tema: busque allò que em falta per tractar i allò que ja tinc i intente completar-ho.» Per què poesia i no novel·la negra o històrica, li pregunte (sempre fascinada pel fet que algú trie fer una cosa tan difícil com em sembla la poesia): «...Comence a escriure poesia en l'adolescència (com gairebé tothom, tot i que després molts ho deixen), perquè és una manera d'expressar tot el torrent d'emocions i canvis que vius en aquell moment; és una manera de posar les idees en ordre. I si una cosa funciona, per què canviar-la? La mètrica se'm dóna bé; també he fet esquetx, guió per a televisió; qüestió d'ansietat, voler veure resultats immediats; és cert que un llibre de poemes no el veus acabat de seguida, però sí que com està compost de petits fragments, pots tenir una valoració més immediata.» Manel em comenta que feia 10 anys que no havia tingut vocació per fer un llibre, però que es va adonar que tenia un grapat de poemes on el nexe d'unió era el tavernari. «Aleshores has de reflexionar sobre que vols escriure, fins que tens uns 40 o 50 poemes i després treure la tisora i ser autoexigent en tu mateix, per a les palmadetes en l'esquena ja estan els teus pares». Quan li pregunte com sap que un poema està acabat em respon que mai, que un poema s'abandona, perquè sempre trobes alguna cosa per canviar. «Una novel·la pot tindre un capítol fluix i no passa res, però una cosa tan vocacionalment perfecta com un poema, no pot tindre un vers coix.» Jo, que sempre que llegeixo poesia em trenque el cap intentant treure significats ocults a totes les paraules, no puc evitar preguntar-li si tot ho té mesurat al mil·límetre, si cada paraula que empra està pensada i reflexionada i clar la resposta és que, en un format on l'economia del llenguatge és tan important, els símbols, les metàfores, les comes... tot té el seu significat. Reconeix que, de vegades algun vers queda massa clar i que ha de reconduir-lo, perquè ell vol suggerir i que el lector siga qui construeixi l'emoció, el sentiment i no a l'inrevés. No podia no preguntar pels seus poetes preferits: Bertolt Brecht, Blai Bonet, Maria Mercè Marçal, Isabel Garcia Canet o Emily Dickinson per posar alguns dels que nomena. No vull acabar sense recomanar-vos especialment «Jo sóc la veu», que junt amb «Jo sóc la veu (2)» són, en paraules de l'autor, la poètica i la sinopsi del llibre. I recordar-vos que aquesta vesprada podeu assistir a la presentació de Tavernàries a la Casa de Cultura d'Alboraia a les 19h. Vos deixe el facebook de Manel Marí i un vídeo que van amb el poema «Jo sóc la veu». https://www.youtube.com/watch?v=jgI0VXzYGsY https://www.facebook.com/manel.mari T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials 2017-01-26 http://www.unahabitaciopropia.com/matar-la-creativitat-id00046.html http://www.unahabitaciopropia.com/matar-la-creativitat-id00046.html Tue, 24 Jan 2017 14:32:56 GMT L'altre dia Carles em va parlar d'aquest curt i quan el vaig veure, immediatament vaig voler compartir-lo amb vosaltres. Sempre he pensat que les responsabilitats de la vida adulta acaben amb la nostra creativitat, però des que va nàixer Íria m'he adonat que comencem a matar-la des que som xiquets i ens diuen que la teulada és roja i els troncs dels arbres no són taronja. Aquest curt és preciós, emotiu i molt trist, perquè és veritat i poca cosa es pot fer per a canviar-ho. http://www.alike.es/ Espere que vos agrade tant com a mi :) P.D: en aquest enllaç podreu veure el procés de creació, la sessió de gravació de la banda sonora... http://alike-short.blogspot.com.es/ T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-01-24 http://www.unahabitaciopropia.com/qui-es-grand-woursworth-id00045.html http://www.unahabitaciopropia.com/qui-es-grand-woursworth-id00045.html Tue, 17 Jan 2017 09:15:16 GMT Quan vaig veure la fotografia de Lluís, immediatament vaig pensar que volia escriure alguna cosa sobre aquella flor; primer volia escriure una història d'amor, però no se m'ocorria res que m'agradés. Un dia llegint una revista de cine, vaig trobar que estaven rodant una pel·lícula sobre un explorador (des del principi, el meu protagonista era un explorador). Vaig estar buscant informació i llegint un llibre sobre aquest home: Percy Fawcet, però seguia sense saber com incloure la flor. Quan vull escriure un relat, pense en ell a totes hores; pense en totes les variants que se m'ocorren fins que alguna idea m'agrada per damunt de les altres. Vaig pensar: i si algú hagués anat a buscar-lo? Hauria trobat alguna cosa? I qui hauria anat a buscar-lo? Així és com va nàixer Aiden Woursworth i el seu oncle Grand Woursworth. M'agradaria contar-vos la meravellosa vida de Grand Woursworth. Va nàixer en un poble de Gran Bretanya. El seu pare era militar i per això van passar llargs períodes de temps a la Índia. La seua època és la de les grans exploracions i 'descobriments'. Membre de la Royal Geographical Society, va ajudar a cartografiar moltes zones d'Amèrica del Sud. Gran personalitat de l'època, va traspassar al seu nebot per part de germana, el seu amor per les aventures i les exploracions. Quan tenia 40 anys va emprendre la seua última aventura; durant anys havia estat estudiant la possibilitat que existís una antiga vall plena de flora i fauna mai vistes. La informació l'havia trobada en un antic manuscrit, en una abadia del nord d'Anglaterra. Tothom va pensar que s'havia begut el seny, però Grand Woursworth va seguir endavant i va aconseguir finançament. Més i mig després de l'eixida de l'expedició, van deixar de tenir-se notícies. Anys després quan el seu nebot ja és un reputat explorador, decidirà seguir els seus passos. Què trobarà? Aconseguirà demostrar que el seu oncle no estava boig? O morirà intentant-ho? Finalmente, sí que he escrit una història d'amor :). Si voleu conèixer com acaba, estigueu atents als relats d'unahabitaciopropia.com. Feliç dimarts :) P.D: el llibre sobre Percy Fawcet es diu 'La ciudad perdida de Z' de David Gran. T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2017-01-17 http://www.unahabitaciopropia.com/irlanda-id00043.html http://www.unahabitaciopropia.com/irlanda-id00043.html Tue, 27 Dec 2016 22:56:42 GMT Una cosa que sorprèn molt és que quan compres una postal d'Irlanda, la típica que envies a familiars i amics, t'adones que a totes llueix el sol i aleshores et preguntes quan han fet estes fotos, perquè els dies de sol caben en una mà i sobren dits. El dia que ix el sol, tots els monuments i llocs emblemàtics deuen estar atapeïts de fotògrafs! Per a què us féu una idea de quants dies plou, una vegada vam anar a Connemara i allà l'herba estava tota groga, de tanta aigua que havia caigut; aquell any que vam estar nosaltres, va estar uns 65 dies plovent, cada dia; fins i tot els irlandesos, estaven cansats de tanta aigua. I parlant del sol, he de fer referència a l'eixida i posta d'aquest; en hivern, eix cap a les 8 h i cap a les 16.30 ja s'està amagant i en estiu, cap a les 5 h el sol ja està fora i quasi a les 22 h es pon. També hi ha molts dies de boira, en els quals no veus més enllà del teu nas i plouen bavoses; bé, en realitat no sé si cauen del cel o apareixen, però quan es fa fosc, en qüestió de segons, no pots caminar sense trepitjar-n'he alguna (si més no on vivíem nosaltres); he de reconèixer que fan un poc de fàstic. Un altre animal molt comú allí és el corb; ací tenim coloms i allí tenen corbs; ací dónes de menjar als coloms i allí als corbs. Aquests animals, que tendim a relacionar amb la mort, estan per tot arreu i són una mica babaus. També voldria explicar-vos un poc més la relació tan especial que tenen els irlandesos amb la creïlla. La història conta que un vaixell que venia de Sud-amèrica carregat de creïlles, va naufragar davant la costa irlandesa. En aquell moment a Irlanda es patia molta gana i aquest tubèrcul els va anar de meravella; de fet, ells mateixos diuen que les creïlles van salvar a molta gent de la mort; és per això que hui en dia la creïlla és l'acompanyament per excel·lència de qualsevol plat, ja sigui en forma de puré, fregides, bullides, al forn, gratinades, guisades, a la brasa... Ah! Si alguna vegada viatgeu a Irlanda, proveu la vedella. Tothom ha sentit parlar del futbol, però i del futbol gaèlic? Segurament no; és una espècie de futbol, però en el qual la pilota es pot agafar també amb les mans. Mai he arribat a entendre'l massa bé. Allí el futbol també agrada molt, però l'esport el rugbi també té una gran importància. L'horari per a conciliar vida familiar/social i laboral és molt millor que ací. Allí l'horari comercial sol ser de 8 a 16.30. Les botigues/supermercats tanquen de 17.30 a 18 h cada dia, excepte un dia a la setmana que tanquen a les 20 h. Els locals que tenen un horari més ampli són els pubs i els restaurants, però així i tot, sopar més tard de les 21 h és pràcticament impossible (ho dic per experiència). I com ho fan? La gent no es queixa? NO! La gent sap que els treballadors/res de les botigues/supermercats i altres serveis públics, també són persones i que com a tals també volen gaudir dels seus fills, amics, parelles... Encara que sempre hi ha excepcions, com per exemple un supermercat que presumia d'obrir 365 dies a l'any, 24 h al dia (ho posava en un cartell molt gran a la façana), però nosaltres vam anar el dia de pasqua i, sorpresa!, el cartell havia desaparegut i estava tancat :D Encara m'han quedat algunes coses, però crec que ja està bé per a hui. Vos deixe algunes fotos més. Bona setmana i feliç any nou a totes i tots :) T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-12-27 http://www.unahabitaciopropia.com/eire-id00041.html http://www.unahabitaciopropia.com/eire-id00041.html Tue, 13 Dec 2016 10:23:58 GMT M'agradaria deixar clar que l'illa d'Irlanda està dividida en dos països: la República d'Irlanda (independent de Gran Bretanya des de 1922) i Irlanda del Nord (que depèn de Gran Bretanya), i que Carles i jo vam estar en la República d'Irlanda. Quan pense en Irlanda, automàticament em ve al cap el color verd, el gran nombre de castells que hi ha, les vaques i molta molta aigua. No vaig a parlar dels llocs típics que es poden visitar, perquè supose que tots ja els coneixeu; haver viscut allí em dóna una imatge diferent, des de dins, molt més profunda que quan passes una setmana a l'estiu. M'agradaria que sabéreu que la gent és molt amable i educada i que sempre estan dispostos a ajudar; que fan un formatge boníssim, que la llet que beus és tota fresca, que el transport públic deixa molt a desitjar i que hi ha pobles que estan formats per l'església, el pub i tres cases. Ah! I que la cervesa Guinness és una institució. Posar una pinta de Guinness és un ritual i demanar un got en lloc d'una pinta, un sacrilegi :) La posen en tres vegades i si està ben tirada, l'escuma ha d'aguantar una moneda. Com que plou tant, la gent fa molta vida al pub; beuen molta cervesa i mengen molta creïlla (és l'acompanyament estrella de qualsevol plat; potser en puré, al forn, fregida, guisada.... els va salvar de la fam, quan Gran Bretanya els va bloquejar i segueixen tenint-li molta estima). Em va sorprendre molt el funcionament de les esglésies; algunes tenen grans aparcaments i cartell lluminosos indicant l'hora de la missa i quan entres tenen informació de xarrades, telèfons d'ajuda, tallers... i infinitat d'activitats per a qualsevol tipus de problema: l'ús del preservatiu, embarassos no desitjats, alcoholisme... També és molt de peli, que el sacerdot ix a la porta després del sermó. Per tot arreu hi ha castells i també algunes cases senyorials (a l'estil de Downton Abbey). Una altra dada curiosa és que si un castell no tenia sostre, no es podia considerar habitable i per tant no pagaven impostos; així que hi ha molts castells als quals els falta la teulada. Totes les ciutats i pobles, més o menys grans, tenen un carrer O'Connell (figura important de la independència). El ritme de vida és completament diferent, no hi ha tant d'estres i l'horari d'oficines, comerços i altres és molt millor per a la conciliació de la vida familiar. Encara que han intentat distanciar-se totalment de Gran Bretanya (de fet els tenen un poc avorrits) encara els queden algunes coses com conduir per la dreta i alguns senyals de tràfic on posa milles en lloc de km. I estareu preguntant-vos: no hi ha res negatiu? Clar! Com en tots els llocs! Si no vius en una ciutat ( dins del nucli) necessites cotxe per a tot. Per exemple, nosaltres vivíem en una urbanització i havíem de caminar 2km d'anada i 2 de tornada per a anar al supermercat més proper. Plou moltíssim i has de fer-ho tot amb pluja (o no fas mai res!). El tema de la sanitat és diferent d'ací: no hi ha atenció primaria pública, però si has d'anar a l'hospital ho paga l'estat, igual que a la gent amb pocs recursos econòmics. Segur que hi ha moltes altres coses dolentes, però ara no les recorde. Viure a l'estranger, és difícil i meravellós al mateix temps; trobes a faltar a la teua gent, els entorns coneguts i la llengua materna, però al mateix temps, la ment s'obre i descobreixes costums i gent fantàstica, que canvien la teua percepció del món per a sempre. O això és el que em va passar a mi. Sempre tinc ganes de tornar a Irlanda, on vaig ser molt feliç. Feliç setmana :) Vos deixe unes fotos de les nostres excursions. Ah! I una altra taula periòdica molt interessant. Gràcies, Maria. http://sinfaltas.com/2016/12/08/la-tabla-periodica-de-la-ortografia/ 2016-12-13 http://www.unahabitaciopropia.com/objectes-quotidians-id00039.html http://www.unahabitaciopropia.com/objectes-quotidians-id00039.html Wed, 30 Nov 2016 08:31:40 GMT Buscant alguna cosa interessant per al bloc (aquesta setmana ha estat difícil), he trobat aquest il·lustrador; Vincent Bal que, avorrit del full en blanc, va començar a fer dibuixos aprofitant les ombres d'elements quotidians. Els estris emprats són d'allò més diversos i els resultats sorprenents; després de veure el seu treball queda clar que, a banda de saber dibuixar, has de tenir molta imaginació i creativitat per a arribar a visualitzar que del reflex d'una copa pot sortir un pres escapant de la presó, per exemple. El seu perfil d'Instagram està ple d'il·lustracions que ens recorden que de les coses més normals i avorrides poden sortir notes de música, cuiners, llops, mussols i fins i tot un extraterrestre! Ací vos deixe una mostra de la seua feina i si voleu seguir explorant, el seu perfil d'Instagram: https://www.instagram.com/vincent_bal/ (no necessiteu tenir un compte per a visualitzar-lo). Espere que vos agrade tant com a mi :) T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-11-30 http://www.unahabitaciopropia.com/la-practicitat-dels-elements-id00036.html http://www.unahabitaciopropia.com/la-practicitat-dels-elements-id00036.html Tue, 15 Nov 2016 14:09:04 GMT Crec que hi ha matèries molt interessants i d'utilitat que sempre han estat relegades a la més pura teoria, menyspreant als joves estudiant i el seu interès a experimentar coses. La gent que crea els programes educatius (normalment polítics) oblida que la lletra amb sang no entra, que incentivar els estudiants a descobrir coses mitjançant la manipulació i l'exploració (sempre que no siga perillós), sol donar més bons resultats. Jo recorde que quan la meua cunyada, matemàtica i molt bona docent, m'explicava la utilitat de certes fórmules matemàtiques em resultaven més fàcils d'aprendre. Açò no només passa amb les ciències; que li pregunten a la meua germana (arqueòloga sense fuet ni barret), que em contava la història de 3r de BUP (ai, que vella sóc!) intentant llevar la palla i fent-la més divertida. L'educació al nostre país sempre ha tingut un problema, bé dos: els polítics que la gestionen i la falta de recursos; no es pot canviar de sistema educatiu cada vegada que canvia el govern i tampoc es pot fer una reforma sense posar els medis necessaris. Ai! Que m'embale i no pare :o Només volia compartir aquesta pàgina que m'ha paregut molt interessant i crec que potser d'utilitat; podeu descarregar-la o comprar-la en format pòster, això sí només està en anglés. Ací vos deixe l'enllaç on podeu descarregar aquesta taula periòdica interactiva. http://elements.wlonk.com/ElementsTable.htm Bona química i feliç setmana! Gràcies Mari i Francis, per la vostra paciència infinita :) T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-11-15 http://www.unahabitaciopropia.com/lunivers-en-tecnicolor-id00034.html http://www.unahabitaciopropia.com/lunivers-en-tecnicolor-id00034.html Wed, 02 Nov 2016 10:38:54 GMT Per a què ens fem una idea, l'ull humà és capaç de diferenciar entre 3 colors primaris: verd, roig i blau i la mantis religiosa només pot n'he diferenciar 12 (i és l'animal amb millor visió); doncs bé aquest radiotelescopi és capaç de 'veure' 20 colors primaris. Les imatges aconseguides són increïbles, però fer fotos boniques no és la finalitat d'aquest projecte. Aquest radiotelescopi ha cartografiat més de 300.000 galàxies en el marc del sondeig GLEAM (GaLactic and Extragalactic All-sky MWA). Es tracta d'un sondeig a gran escala i en alta resolució, que serveix per a saber que passa quan col·lisionen dos nuclis de galàxies, els romanents d'explosions de les estreles més antigues de la nostra galàxia i estudiar el naixement i mort dels forats negres supermassius. Les dades obtingudes s'empren en estudis d'astrofísica i ens donen una petita idea del que es podrà observar i estudiar amb el SKA-low (la part de baixa freqüència del radiotelescopi Square Kilometre Array (SKA)). El SKA és un projecte internacional que pretén construir el radiotelescopi més gran del món; consistirà en un conjunt de centenars de milers d'antenes de ràdio amb una àrea col·lectora equivalent a un quilòmetre quadrat. Aquest conjunt d'antenes aconseguirà cartografiar el cel molt més ràpid que qualsevol instal·lació existent i ens ajudarà a comprendre millor l'univers. I a vosaltres vos agrada tant l'astronomia com a mi? Jo de petita volia ser astrònoma :) Les fotos en color han estat obtingudes amb el radiotelescopi i l'altra amb el satèl·lit Gaia. http://www.agenciasinc.es/Noticias/Un-radiotelescopio-australiano-ve-el-cielo-en-tecnicolor http://www.mwatelescope.org/multimedia/images https://www.lanasa.net/news/esa/espectacular-imagen-de-la-lactea/ T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-11-02 http://www.unahabitaciopropia.com/la-criatura-de-frankenstein-id00032.html http://www.unahabitaciopropia.com/la-criatura-de-frankenstein-id00032.html Tue, 11 Oct 2016 18:03:56 GMT Quan fa uns quants anys el meu germà i la meua cunyada em van regalar el llibre « Frankenstein o el modern prometeu», sabia més o menys de què tractava, bàsicament per la pel·lícula de Mel Brooks «El jove Frankenstein», però quan vaig començar a llegir em vaig adonar que no sabia pràcticament res, ni tan sols qui era Frankenstein. El llibre em va sorprendre gratament i és un dels meus llibres preferit; la història és molt completa; tracta sobre la naturalesa humana, sobre ser diferent, sobre la societat de l'època (no tan diferent de l'actual) i sobre les conseqüències morals i ètiques dels avantatges científics i mèdics. Recorde sentir-me trista per la criatura i també indignada i frustrada; l'aparença física que tenim no depén de nosaltres, es a dir que nàixer guapo o pèl-roig no és una cosa que puguem escollir, però afectarà la nostra vida per a sempre. La criatura de Frankenstein no tria ser una barreja de trossos de cadàvers, però això determina com es vist per la societat i condiciona tota la seva existència. Rousseau deia que tots els homes (persones) neixen bons i que la societat els canvia, i en aquesta novel·la aquesta màxima queda molt patent. Hi ha molta gent que creu que aquesta novel·la tracta d'un monstre que va assassinant persones i ja està, però en realitat té un rerefons social molt important i crec no eres la mateixa persona quan acabes de llegir-lo. Mary W. Shelley era filla d'un pensador reformista radical, William Godwin, i de Mary Wollstonecraft, una de les primeres dones que es va atrevir a demanar igualtat de drets per a les dones (molt abans de les sufragistes). Als 19 anys es va casar amb Percy Bysshe Shelley, gran poeta romàntic i una nit de tempesta, junt amb un grup d'escriptors (Byron, entre d'altres), van apostar a veure qui podia escriure la història més terrorífica i així va nàixer Frankenstein. A mi em va agradar molt aquesta història, em va sorprendre positivament i volia animar-vos a què la descobriu, si és que no ho heu fet ja, i que gaudiu de la meravellosa història del Doctor Frankenstein i la seua criatura. Bona lectura :) P.D: Gràcies Vicent i Francis, per descobrir-me aquesta gran novel·la :) T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-10-11 http://www.unahabitaciopropia.com/esbossos-dun-relat-id00030.html http://www.unahabitaciopropia.com/esbossos-dun-relat-id00030.html Tue, 27 Sep 2016 13:11:01 GMT Quan Clara em va passar la foto, la pèrdua de la infantesa és el primer que em va vindre al cap, però com sabreu si heu llegit el relat, la història final dista molt d'aquesta primera idea. De fet, tenia la meitat del relat escrit quan en rellegir-lo no em va agradar gens. Ací vos deixe un fragment d'aquell primer esbós: 'Sempre havia tingut la ment tan plena de problemes? Quasi podia sentir la maquinària del meu cervell treballar sense descans.(...) A l'altre costat ja no hi havia unicorns i piscines. Tot eren capficaments i decisions.' No vaig saber com volia reescriure-ho, perquè la foto em transmetia pèrdua, així que el vaig deixar descansar mentre seguia pensant en alternatives fins que em va venir al cap la imatge d'una dona amb abric llarg omplint-se les butxaques de pedres. Era una nit que no podia dormir i a les 3 de la matinada em vaig alçar a escriure. La història va eixir sola, encara que aquesta primera versió no es va salvar tampoc de la reescriptura. Així començava: 'Vaig recollir el cavallet una vegada aquella mare i el seu fill ja s'havien allunyat bastant. Havia estat observant-los tota la tarda, mentre jo recollia pedres. Havien estat jugant i rient tota l'estona.' Quan ja la tenia acabada, em va parèixer que quedava estrany que estigués escrita en primera persona, ja que aquella dona moria al final del relat, així que vaig canviar el narrador. I així va quedar amb el nou punt de vista: 'Quan aquella mare i el seu fill ja s'havien allunyat, Elsa va recollir el cavallet que havia quedat mig sepultat per la sorra. Havia estat tota la tarda observant-los, mentre agafava pedres. Havien passat l'estona jugant i rient, feliços.' Com podeu comprovar el primer esbós és totalment diferent del que finalment vaig publicar, encara que estic contenta amb el resultat final (cosa que no passa sempre). De vegades em dóna la sensació que els personatges tenen vida pròpia i que jo només escric el que ells em xiuxiuegen a l'orella. Vos deixe l'enllaç, per si voleu rellegir 'Cavall de sorra' http://unahabitaciopropia.com/cavall-de-sorra-id00029.html I a vosaltres vos hauria agradat més un relat sobre la pèrdua de la infantesa? Vos ha agradat conèixer un poc el procés creatiu d'aquest relat? T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-09-27 http://www.unahabitaciopropia.com/gran-atuin-id00028.html http://www.unahabitaciopropia.com/gran-atuin-id00028.html Tue, 13 Sep 2016 12:41:35 GMT Fa anys el meu cosí em va deixar 'El segador' i em va dir que es tractava d'un llibre de fantasia amb molt d'humor. En aquesta novel·la els Auditors de la Realitat, preocupats perquè la Mort comença a desenvolupar personalitat pròpia i convençuts que això li impedeix ser eficient, decideixen enviar-la a viure com una persona normal. Evidentment, quan la gent deixa de morir, comencen els problemes. No recorde haver-me rist mai tant com llegint aquest autor, però el que és més sorprenent és que també et fa reflexionar sobre temes importants, que ens afecten dia a dia. La saga de ' Mundodisco' està composta per uns 40 llibres i està ambientada en un món en forma de disc pla que descansa sobre 4 elefants que al mateix temps van damunt de la closca de Gran A'Tuin, una tortuga gegant que viatja per l'univers. Fantàstic, no? Reconec que no m'he llegit tots els llibres, però els que m'he llegit m'han encantat. Quasi tots els llibres es poden llegir de forma independent, encara que es poden agrupar formant arcs argumentals on apareixen els mateixos protagonistes. La barreja de fantasia, edat mitjana i època victoriana junt amb el tractament de temes tan profunds com la mort, fan de la lectura d'aquestes novel·les un plaer inexplicable. Vos recomane aquest autor anglès, un desconegut ací, però en molts aspectes comparable a Tolkien i rècord de vendes a Anglaterra (només superat per JKRowling), que va escriure moltes novel·les a banda d'aquesta saga. Així que si vos agrada la fantasia o teniu ganes de passar una bona estona, no ho dubteu i submergiu-vos al 'mundodisco'. I vosaltres, sou de fantasia? Coneixíeu a Terry Pratchett? T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-09-13 http://www.unahabitaciopropia.com/baobabs-id00026.html http://www.unahabitaciopropia.com/baobabs-id00026.html Thu, 07 Jul 2016 14:10:47 GMT A mesura que han anat passant els anys, la meva obsessió per El Petit Príncep no ha desaparegut, més aviat al contrari. Fa 8 anys, el meu xic i jo vam començar una tradició: quan anem de viatge, comprem un exemplar d'aquest llibre. Ja en tenim uns quants! M'agrada que l'autor seguisca considerant-se un nen gran, que ens faça replantejar les coses que considerem importants i com d'absurds són, moltes vegades, els nostres raonaments o actes tot amb un llenguatge senzill i a l'abast de tothom. I si vos parle de 'Le Petit Prince' és perquè l'investigador Policarpo Sánchez ha trobat, en l'arxiu de Salamanca, el carnet de reporter de guerra d'Antoine de Saint-Exupéry. El document estava en una caixa equivocada, oblidat des de 1939; el document estava en perfecte estat i podem saber on vivia, la seua professió i que en eixe moment treballava escrivint cròniques per a Paris-Soir. Durant la guerra civil, els corresponsals que arribaven d'altres països, havien d'acreditar-se davant de la 'Junta Delegada de Defensa' en Madrid i així sabem que Capa, Gellhorn, Hemingway o Taro s'hostejaven en l'hotel Florida i ara, gràcies al carnet, també sabem que Saint-Exupéry va passar alguns dies en aquell mateix hotel. Tota la noticia m'ha resultat curiosa i interessant; m'he assabentat de molts detalls que desconeixia, perquè d'una cosa he passat a una altra i he acabat buscant informació sobre Hemingway, Capa... Vos agrada El Petit Príncep? Sou tan fans com jo? Vos deixe l'enllaç de la notícia original http://bit.ly/29bMzGp (molt recomanable) i algunes fotos (que també pertanyen a la notícia original). T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-07-07 http://www.unahabitaciopropia.com/rimae-hypatia-id00024.html http://www.unahabitaciopropia.com/rimae-hypatia-id00024.html Tue, 21 Jun 2016 14:22:16 GMT L'article relatava el brutal assassinat amb pèls i senyals i, encara que jo sóc de novel·la negra amb molt de fetge i budells, reconec que quan un fet és real m'afecta bastant. No vull contar-vos la tràgica mort d'aquesta dona que va ser mestra i cap de l'escola d'Alexandria (vos deixaré l'enllaç més avall), sinó parlar-vos una mica de la seua vida. És la primera dona matemàtica de la qual es té coneixement segur i detallat. Se sap que va escriure diverses obres, totes perdudes, de les quals només coneixem el nom (gràcies a què altres autors en fan referència); va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia; va perfeccionar el disseny de l'astrolabi i va inventar un densímetre. Per les seves contribucions a l'astronomia, hi ha un cràter i unes esquerdes lunars que porten el seu nom; també l'escriptora Isabel-Clara Simó li va dedicar un poema: Hipatie: la sàvia. El patriarca va atiar gent estúpida com ell avisant-los del perill: que Hipaties era un esguerro i que portaria malalties i dissort. [...] Cremar vives dones cultes i llestes és una tradició antiga, és la mort que propicia el fanatisme emboscat en el cor fosc dels prepotents. Va ser una dona molt intel·ligent a qui les autoritats demanaven consell en assumptes públics, va tenir alumnes molt importants que després ocuparien alts càrrecs, i no és curiós que no sapiguem res d'ella, que no s'estudii a l'escola o als instituts? Serà perquè era dona? 'Hi havia una dona a Alexandria que es deia Hipàtia, filla del filòsof Teó, que va aconseguir tals coneixements en literatura i ciència, que va sobrepassar en molt a tots els filòsofs del seu propi temps. Havent succeït a l'escola de Plató i Plotí, explicava els principis de la filosofia als seus oïdors, molts dels quals venien des de lluny per rebre la seva instrucció.' Sòcrates Escolàstic (s. V dC). Història Eclesiàstica. Llibre VI, capítol 15. Crec que, igual que es fa amb els homes rellevants, s'hauria de donar més a conèixer la història d'aquesta i altres dones, que van sobreeixir en la societat de la seua època, perquè això ajudaria a deixar de tractar a la gent en funció del seu sexe i podríem centrar-nos en allò que és realment important, les persones i les seues metes. Vos deixe els títols d'uns llibres que he trobat sobre Hipàtia i que m'apunte a la llista de pendents, per si vos interessa conèixer un poc més sobre aquesta dona. També cal dir que hi ha una pel·lícula, Àgora d'Alejandro Amenábar, que a mi em va agradar, encara que crec que no és massa fiable, històricament parlant. Llibres: El incendio de Alejandría de Jean Pierre Luminet i El legado de Hipatia de Margarit Alic. Ho sent, però no els he trobat en valencià. Bona setmana :) Fotos: Wikipedia. Article: http://bit.ly/28Nrvtb T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials! 2016-06-21