Rimae Hypatia.
21 de Juny del 2016Estava navegant per internet quan un article m'ha cridat l'atenció; era sobre Hipàtia una matemàtica i filòsofa grega que va viure entre 370 o 355 aC fins a març del 415 dC.
L'article relatava el brutal assassinat amb pèls i senyals i, encara que jo sóc de novel·la negra amb molt de fetge i budells, reconec que quan un fet és real m'afecta bastant.
No vull contar-vos la tràgica mort d'aquesta dona que va ser mestra i cap de l'escola d'Alexandria (vos deixaré l'enllaç més avall), sinó parlar-vos una mica de la seua vida.
És la primera dona matemàtica de la qual es té coneixement segur i detallat. Se sap que va escriure diverses obres, totes perdudes, de les quals només coneixem el nom (gràcies a què altres autors en fan referència); va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia; va perfeccionar el disseny de l'astrolabi i va inventar un densímetre. Per les seves contribucions a l'astronomia, hi ha un cràter i unes esquerdes lunars que porten el seu nom; també l'escriptora Isabel-Clara Simó li va dedicar un poema: Hipatie: la sàvia.
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.
[...]
Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents.
Va ser una dona molt intel·ligent a qui les autoritats demanaven consell en assumptes públics, va tenir alumnes molt importants que després ocuparien alts càrrecs, i no és curiós que no sapiguem res d'ella, que no s'estudii a l'escola o als instituts? Serà perquè era dona?
Crec que, igual que es fa amb els homes rellevants, s'hauria de donar més a conèixer la història d'aquesta i altres dones, que van sobreeixir en la societat de la seua època, perquè això ajudaria a deixar de tractar a la gent en funció del seu sexe i podríem centrar-nos en allò que és realment important, les persones i les seues metes.
Vos deixe els títols d'uns llibres que he trobat sobre Hipàtia i que m'apunte a la llista de pendents, per si vos interessa conèixer un poc més sobre aquesta dona. També cal dir que hi ha una pel·lícula, Àgora d'Alejandro Amenábar, que a mi em va agradar, encara que crec que no és massa fiable, històricament parlant.