8 de març.

Avui, dia de la dona, es recordarà el nom de les figures més cèlebres i em sembla necessari, però el dia a dia està ple de dones valentes que no reben cap reconeixement i per això m'agradaria parlar-vos de la meua àvia, Carmen o com la coneixia tothom, Carmencita.

La meua àvia no va aconseguir el vot femení, ni va lluitar a la guerra civil i tampoc va descobrir el radi. La meua àvia era una dona de poble com tantes altres, treballadora incansable, que només volia el millor per a la seua família.

Quan Carmencita era petita, la vida era difícil. Normalment les xiquetes i xiquets deixaven de ser-ho molt prompte; si la família tenia pocs recursos, s'havien de posar a treballar.

Durant una temporada, caminava 4 km per tal de fer-li el dinar al seu pare, que estava treballant al camp i per una úlcera no podia menjar qualsevol cosa.

De les històries que em va contar la meua àvia, va ser la del dia que va trobar la seua mare quasi morta; un matí, com que la seua mare no s'alçava va anar a veure-la. La meua besàvia havia tingut un avortament i la sang traspassava el matalàs i gotejava fins a terra. La meva àvia tenia uns quinze anys i estava sola amb els seus germans més petits, però en lloc de quedar-se en blanc va anar a buscar al metge, que va poder parar l'hemorràgia i salvar-li la vida. No puc ni imaginar-me la por que degués sentir, ni que hagués fet jo en la seua situació.

La meua àvia sempre ha sigut molt 'faenera'; amb el meu avi tenien un forn i per a fer pa s'havien d'alçar a la 1 o les dues de la matinada. Quan el pa ja estava fet i venut, el meu avi feia una migdiada, però ella es quedava endreçant o preparant les coses per a l'endemà.

Carmencita també va haver d'emigrar. El meu avi va estar molt malalt durant molts anys i aleshores no guanyaven prou diners, així que la meua àvia va marxar a França un parell de temporades.

La vida de la meva àvia no va ser fàcil i la veritat és que conviure amb ella era, de vegades un poc estressant. Tot s'havia de fer en un determinat moment i d'una determinada manera (i pobra de tu que no ho fessis com ella deia!); però de la meva àvia també recorde les seues mans suaus i els dits torts per l'artrosi, els contes i les cançons que cantava, que no sabia dir pistatxos i deia mostatxons, que llegia molt i que estava obsessionada amb la neteja i l'ordre.

Carmencita era una dona de poble treballadora com tantes altres i per això avui he volgut recordar-la, per què hui es parlarà de dones que van aconseguir grans coses, però cada dia hi ha dones que aconsegueixen el més important, seguir endavant a pesar de tot.

Hui vull que ens sentim contentes de tot allò que hem aconseguit i que agafem aire i seguim lluitant, perquè fa falta celebrar el dia internacional de la dona i seguirà sent necessari fins que els salaris siguen els mateixos, fins que deixem de sentir-nos pressionades per ser mares o treballadores o les dues coses, fins que la violència de gènere desaparega, fins que treballar en casa deixe de ser una feina exclusiva de la dona, en definitiva el Dia de la Dona deixarà de ser necessari quan tinguem igualtat i llibertat per a decidir.

Voldria recomanar-vos un article http://losojosdehipatia.com.es/cultura/historia/la-republica-y-las-mujeres/, que posa de manifest que hem de seguir lluitant i un llibre que, encara que estiga escrit l'any 1929, segueix sent actual, 'Una habitació pròpia' de Virgina Woolf.

I no vull oblidar-me de les dones que no poden celebrar el Dia de la Dona, que potser no saben ni que existeix. Per elles també cal seguir endavant, sense fer un pas enrere, perquè ser feminista no vol dir anar en contra dels homes o de ningú, sinó defendre la igualtat entre dones i homes, perquè al cap i a la fi tots som persones.

Feliç Dia de la Dona (treballes on treballes)!

T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!

t f g+