foto Vora mar (Carles Martínez Rius
Vora mar
-----------

Leonard baixa del taxi amb la seua cadireta plegable; es col·loca bé el barret i comença a caminar.

La platja no està molt lluny de la carretera i al cap de pocs segons ja veu la mar. Es deté a contemplar la vista; a l'est s'endevina la silueta d'algun edifici, però de moment, el paratge segueix pareixent paradisíac, encara que està una mica brut; segueix caminant, les sabates se li van enfonsant en la sorra; va a poc a poc, les cames han perdut força. Mai s'ha tret les sabates i mai se les traurà, el contacte amb la sorra li fa fàstic.

Veu un lloc que li agrada bastant, es para un moment, li falta l'aire; es lleva l'americana, el sol escalfa. Munta la cadireta i s'asseu. S'arromanga les mànegues de la camisa, mentre observa els voltants.

Si algú l'hagués vist, hauria pensat que és la primera vegada que veu l'aigua blava i tranquil·la, però no és així fa 15 anys que s'asseu amb la mateixa cadireta i, durant 3 hores, fixa la vista a l'horitzó.

Allí va conéixer Mirta i allí va saber que l'estimaria per sempre; d'ençà que va morir, cada any, el dia del seu aniversari torna a aquella platja i durant una estona la sent més a prop.

De sobte, detecta moviment; molest per la intrusió, roda el cap i queda meravellat: uns camells passegen vora mar, reflectint-se en l'aigua. Somriu i amb veu baixa diu: “feliç aniversari, amor meu”.




T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!







Suscriu-te al nostre bulletí:
>>
[PARAR ANIMACIÓ]
Contacte · Avís legal · RSS