Una habitació pròpia

Vels al vent
---------------

Vaig seure a l'autobús i només podia mirar aquella senyora, més aviat noia, que estava asseguda davant meu. Per a ser sincera, no podia deixar de mirar-li els peus, els seus peus i les sandàlies plenes de pompons que duia. Feia calor; l'aire condicionat estava apagat i les gotes de suor començaven a caurem per l'esquena. Era molt desagradable, l'olor de tota la gent que hi havia a l'autobús. Vaig mirar cap a la finestra i allò que vaig veure em va sobtar: una font de l'avinguda principal, plena de nens i nenes jugant amb l'aigua. Quina enveja. Jo també volia posar els peus allí dins. Després vaig pensar en l'aigua, bruta i plena de gèrmens i les ganes em va passar una mica. 'Pròxima parada: carrer de Sorolla.' La megafonia em transporta a la platja de la Malva-rosa; a un quadre de Sorolla, amb les dones vestides de blanc amb els vels dels barrets volant i el soroll de les ones acaronat les orelles. Tanco els ulls i sento el salnitre a la pell i l'aigua fresca als dits dels peus. Omplo els pulmons de brisa marina i escolto les gavines cridant al cel. Després somric; la platja de la Malva-rosa ja no és tan idíl·lica, ara hi ha un McDonald's quasi a tocar de l'aigua i també moltes prostitutes. La bellesa dels vestits blancs ha desaparegut i ara només hi ha noies molt primes que et fan...

T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!