![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Un banc al parc
------------------
Com quasi tots els matins he arribat passejant i he trobat el banc buit, m'he assegut i he començat a menjar-me la poma que portava.
Avui fa sol, encara que la humitat de la nit sura a l'aire. Fa una mica de fred, però s'està molt a gust.
Sempre m'assec al mateix banc, perquè està prop del camí i passa molta gent. Però si aquest banc m'agrada més que la resta, és perquè està dedicat. Les lletres estan gravades sobre una placa metàl·lica. “A Mirta” repeteixo en veu baixa mentre amb la punta dels dits acarone les lletres. Em sembla un acte d'amor molt bonic. No hi ha una cita famosa ni una frase ampul·losa, només aquestes sis lletres, com si l'amor que sentiren l'un per l'altre no és pogués fer paraula.
Dues xiques joves passen rient, parlant de companys i ressaca i com sempre em diuen bon dia. L'autobús número 25 avui arriba puntual; el rastell del jardiner amuntona fulles seques.
Somric una mica, sóc feliç escoltant a la gent passar i intentant endevinar les seues vides.
Quan el silenci pareix apagar fins i tot el cant dels ocells, agafe el llibre i em perd entre les seues pàgines.
Així estic, amb els dits sobre les lletres, quan Cèlia ve a buscar-me. S'encabota en portar-me la bossa, m'ajuda a alçar-me, m'agafe del seu braç i desplegue el bastó. Les pedres cruixen baix dels nostres peus.
“La veritat Cèlia estava molt a gust, però ja comença a ser hora de dinar. Demà més.”
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
------------------
Com quasi tots els matins he arribat passejant i he trobat el banc buit, m'he assegut i he començat a menjar-me la poma que portava.
Avui fa sol, encara que la humitat de la nit sura a l'aire. Fa una mica de fred, però s'està molt a gust.
Sempre m'assec al mateix banc, perquè està prop del camí i passa molta gent. Però si aquest banc m'agrada més que la resta, és perquè està dedicat. Les lletres estan gravades sobre una placa metàl·lica. “A Mirta” repeteixo en veu baixa mentre amb la punta dels dits acarone les lletres. Em sembla un acte d'amor molt bonic. No hi ha una cita famosa ni una frase ampul·losa, només aquestes sis lletres, com si l'amor que sentiren l'un per l'altre no és pogués fer paraula.
Dues xiques joves passen rient, parlant de companys i ressaca i com sempre em diuen bon dia. L'autobús número 25 avui arriba puntual; el rastell del jardiner amuntona fulles seques.
Somric una mica, sóc feliç escoltant a la gent passar i intentant endevinar les seues vides.
Quan el silenci pareix apagar fins i tot el cant dels ocells, agafe el llibre i em perd entre les seues pàgines.
Així estic, amb els dits sobre les lletres, quan Cèlia ve a buscar-me. S'encabota en portar-me la bossa, m'ajuda a alçar-me, m'agafe del seu braç i desplegue el bastó. Les pedres cruixen baix dels nostres peus.
“La veritat Cèlia estava molt a gust, però ja comença a ser hora de dinar. Demà més.”
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)