![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Tawayik Lake
---------------
- I ara què?-
Feia 20 minuts que les dues dones contemplaven el paisatge meravellades; els havia costat molt organitzar aquell viatge i ara se sentien desil·lusionades. Ninguna ho reconeixeria, no després de tant de temps, però cadascuna d'elles havia fet servir aquell viatge, la idea d'aquell viatge, com a excusa per a seguir endavant en moltes ocasions; quan el germà de Marian va morir, quan la rutina les ofegava, quan el divorci va deixar destrossada a Bruna... pensaven en aquell pòster i tenien un motiu per a seguir endavant i ara que estaven allí, se sentien buides.
35 anys enrere, Marian havia vist, en una agència de viatges, un pòster del llac Tawayik i va quedar encisada per aquells arbres i el llac que bordejaven; la gent que sortia a la foto semblava feliç, sense preocupacions. Immediatament va mostrar-li a Bruna el fullet informatiu i, sense saber massa bé com es van prometre que només poguessin farien les maletes i volarien a explorar aquell indret llunyà. Aleshores estudiaven i treballaven els caps de setmana i no tenien diners per a res així que es conformaren a posar el pòster al menjador del pis que compartien amb dues xiques més.
- Quan acabem la carrera anirem a Canadà. - va dir
Bruna, mentre Marian afirmava convençuda.
Però Bruna va aconseguir una feina tot just un mes abans d'acabar els exàmens finals i decidiren esperar una mica més.
- Així podrem estalviar una mica. Serà genial, Bruna! - va dir Marian.
Reunions, compromisos familiars, feina, feina, boda, malalties diverses, més bodes, nova feina, fill núm. 1, rutina, obligacions familiars, defunció, més feina, fill núm. 2, mudança, distanciament, fill núm. 1 i 2, fill núm. 3, rutina, feina, nets, compromisos familiars, excuses vàries...
Després de molt de temps, s'havien retrobat en el soterrament d'una de les companyes de pis. 'Ha sigut molt ràpid. Ningú ho esperava. Quina llàstima, acabava de jubilar-se' comentava la gent.
- Hauríem de fer aquest viatge, Marian. Prou d'excuses. -
- Sense excuses, Bruna! -
Organitzar el viatge, convèncer la família que no t'has tornat boja, quadrar vacances, reservar els bitllets, escoltar critiques, la grip i finalment després de 35 anys i 20 h d'avions i escales, per fi estaven assegudes davant del llac Tawayik i podien gaudir de la natura i del silenci; era impressionant, més bonic que la foto del pòster. Van estar una estona en silenci, gaudint del moment; però una estona després Bruna va fer la pregunta que les dues tenien al cap:
- I ara què? -
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
---------------
- I ara què?-
Feia 20 minuts que les dues dones contemplaven el paisatge meravellades; els havia costat molt organitzar aquell viatge i ara se sentien desil·lusionades. Ninguna ho reconeixeria, no després de tant de temps, però cadascuna d'elles havia fet servir aquell viatge, la idea d'aquell viatge, com a excusa per a seguir endavant en moltes ocasions; quan el germà de Marian va morir, quan la rutina les ofegava, quan el divorci va deixar destrossada a Bruna... pensaven en aquell pòster i tenien un motiu per a seguir endavant i ara que estaven allí, se sentien buides.
35 anys enrere, Marian havia vist, en una agència de viatges, un pòster del llac Tawayik i va quedar encisada per aquells arbres i el llac que bordejaven; la gent que sortia a la foto semblava feliç, sense preocupacions. Immediatament va mostrar-li a Bruna el fullet informatiu i, sense saber massa bé com es van prometre que només poguessin farien les maletes i volarien a explorar aquell indret llunyà. Aleshores estudiaven i treballaven els caps de setmana i no tenien diners per a res així que es conformaren a posar el pòster al menjador del pis que compartien amb dues xiques més.
- Quan acabem la carrera anirem a Canadà. - va dir
Bruna, mentre Marian afirmava convençuda.
Però Bruna va aconseguir una feina tot just un mes abans d'acabar els exàmens finals i decidiren esperar una mica més.
- Així podrem estalviar una mica. Serà genial, Bruna! - va dir Marian.
Reunions, compromisos familiars, feina, feina, boda, malalties diverses, més bodes, nova feina, fill núm. 1, rutina, obligacions familiars, defunció, més feina, fill núm. 2, mudança, distanciament, fill núm. 1 i 2, fill núm. 3, rutina, feina, nets, compromisos familiars, excuses vàries...
Després de molt de temps, s'havien retrobat en el soterrament d'una de les companyes de pis. 'Ha sigut molt ràpid. Ningú ho esperava. Quina llàstima, acabava de jubilar-se' comentava la gent.
- Hauríem de fer aquest viatge, Marian. Prou d'excuses. -
- Sense excuses, Bruna! -
Organitzar el viatge, convèncer la família que no t'has tornat boja, quadrar vacances, reservar els bitllets, escoltar critiques, la grip i finalment després de 35 anys i 20 h d'avions i escales, per fi estaven assegudes davant del llac Tawayik i podien gaudir de la natura i del silenci; era impressionant, més bonic que la foto del pòster. Van estar una estona en silenci, gaudint del moment; però una estona després Bruna va fer la pregunta que les dues tenien al cap:
- I ara què? -
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)