foto Si una nit un estel... (Unsplash
Si una nit un estel...
-------------------------

Otadan i Sahale estan meravellats; no entenen com un cel tan bonic pot ser la causa de la seva desgràcia.

Han encès un foc i han posat el sopar a calfar; ja fa una setmana que només descansen quan el sol s'amaga rere les muntanyes. Estan exhausts i troben a faltar a les seues famílies, però no poden tornar al campament, encara no.

Quan el gran Pontiac els va escollir es van sentir orgullosos, honrats; d'això ja fa massa llunes i ara ja veuen complicat que la pluja acudisca a ajudar-los.

Encara que Sahale no està tocant, el tam-tam del tambor retrona dins dels seus caps; els peus d'Otadan estan plens de ferides de tant de dansar. Durant uns segons oblida quan desitja que ploga i observa bocabadat un estel fugaç.

En algun moment, els dos joves han pensat a agafar les coses i no mirar enrere, però les seues famílies patirien el deshonor i això els fa seguir al peu de l'arbre sagrat.

Otadan veu un núvol negre que cobreix les estreles, els trons envaeixen la tranquil·litat; de sobte un llamp travesa el cel i recorre l'arbre sagrat de dalt a baix, vertebrant el tronc i encenent algunes branques. La pluja no tarda a mullar-ho tot i les flames s'apaguen omplint el prat de fum.

Otadan obre els ulls; ha tornat a tenir el mateix somni. Pareix que hui haurà de seguir dansant. El tam-tam torna a sonar amb força i els peus d'Otadan ja deixen brollar la sang, pareix que la pluja seguirà fent-se esperar.



T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials







Suscriu-te al nostre bulletí:
>>
[PARAR ANIMACIÓ]
Contacte · Avís legal · RSS