Una habitació pròpia

Sala 8
---------

Ja m'havia fixat en aquell home, perquè només obrir s'havia arrimat amb una llista de llibres de consulta llarguíssima. Havia ocupat una de les taules i va cabussar-se entre aquella pila de textos, sense moure's del lloc, ni tan sols per a anar al lavabo, en tot el matí.

La sala número 8 estava tranquil·la. Encara que faltava poc per a l'hora de dinar, no hi havia massa buits a les taules.

De sobte, el silenci va quedar trencat per un crit; no era un crit esgarrifós, sinó d'alegria, de victòria.

- Per fi!- Cridava aquell home; alçava els braços en l'aire i ballava sobre si mateix.

Va agafar un dels llibres de consulta i abans de sortir de la sala, es va arrimar i em va fer un petó a la galta mentre em donava les gràcies.

Tots estàvem sorpresos; alguns espantats pel crit tan sobtat. La sala va quedar en silenci una altra vegada, però ara tots volíem saber que havia descobert aquell home als llibres, que l'havia fet tan feliç.


T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes social!