![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Off
------
Fa 5 minuts que el meu cap està queixant-se d'un client que no fa més que canviar coses: ara el color del menú de la pàgina d'inici, després la distribució de la tenda on-line, bla-bla-bla i més bla-bla-bla.
No dic que no tinga raó, la veritat és que aquest client és molt pesat i a més a més un poc maleducat, però jo també estic un poc farta del meu cap així que, amb la mirada comence a recórrer el despatx fins que fixe la vista sobre un ram d'espígol que hi ha damunt d'una tauleta i l'aire fresc del camp ompli els meus pulmons; mire al cel i el sol quasi no em deixa obrir els ulls i la seua calidesa m'escalfa la pell. La camisa blanca que porte oneja al vent i les abelles treballen sense parar; un mar d'espígol inunda el paisatge, mentre el suau balanceig de les flors ompli el silenci.
Passejo a poc a poc, aclucant una mica els ulls, acaronant les suaus flors amb els dits; la brisa d'espígol ocupa cadascun dels àtoms d'oxigen, relaxant, més encara, els meus sentits.
No he deixat de caminar, però l'horitzó de natura segueix allunyant-se fins que un tro apaga el sol i la cara de gos del meu cap apareix revolotejant davant meu.
A poc a poc el cel comença a destenyir, les abelles cauen com si estiguessin mortes, la meua camisa blanca ja no oneja i l'olor d'ambientador elèctric omple el meu nas.
Quin fàstic, m'havia quedat «off».
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
------
Fa 5 minuts que el meu cap està queixant-se d'un client que no fa més que canviar coses: ara el color del menú de la pàgina d'inici, després la distribució de la tenda on-line, bla-bla-bla i més bla-bla-bla.
No dic que no tinga raó, la veritat és que aquest client és molt pesat i a més a més un poc maleducat, però jo també estic un poc farta del meu cap així que, amb la mirada comence a recórrer el despatx fins que fixe la vista sobre un ram d'espígol que hi ha damunt d'una tauleta i l'aire fresc del camp ompli els meus pulmons; mire al cel i el sol quasi no em deixa obrir els ulls i la seua calidesa m'escalfa la pell. La camisa blanca que porte oneja al vent i les abelles treballen sense parar; un mar d'espígol inunda el paisatge, mentre el suau balanceig de les flors ompli el silenci.
Passejo a poc a poc, aclucant una mica els ulls, acaronant les suaus flors amb els dits; la brisa d'espígol ocupa cadascun dels àtoms d'oxigen, relaxant, més encara, els meus sentits.
No he deixat de caminar, però l'horitzó de natura segueix allunyant-se fins que un tro apaga el sol i la cara de gos del meu cap apareix revolotejant davant meu.
A poc a poc el cel comença a destenyir, les abelles cauen com si estiguessin mortes, la meua camisa blanca ja no oneja i l'olor d'ambientador elèctric omple el meu nas.
Quin fàstic, m'havia quedat «off».
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)