![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
L'entrega
------------
Un home, que semblava l'encarregat, em va obrir la porta; va agafar el paquet i va signar el rebut. De sobte, quan jo ja estava a punt de marxar, es va posar a moure els braços cap a tots els costats i a cridar com si estigués boig. La capsa que feia uns minuts li havia entregat, estava oberta damunt la taula i aquell home tan nerviós només feia que guaitar dins i escopir paraules malsonants.
Tots els treballadors ens miraven sense deixar de fer feina. A les seues cares es podia saber què pensaven: uns que pobre de mi, altres que en quin embolic m'havia ficat i altres que, sens dubte, em mereixia tots els mals del món.
Jo no entenia que li passava; havia comprovat l'adreça de l'etiqueta i m'havia assegurat que era correcta, però aquell home seguia movent els braços cap a totes bandes i, cada vegada estava més i més roig.
Finalment, com va veure que jo no sabia per què estava tan enfadat, va estirar-me cap a la taula perquè mirés el contingut del paquet. Em vaig abocar damunt la capsa oberta i vaig mirar el contingut: un dit. Sí, un dit del peu amb l'ungla pintada de color verd; d'acord que el color de l'esmalt era molt lleig, però això no era problema meu, per a gustos colors; si no estava satisfet amb la mercaderia que parlés amb el remitent. Li vaig desitjar bon dia i vaig anar cap a la furgoneta; el dia no havia fet més que començar i els paquets no anaven a entregar-se sols.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
------------
Un home, que semblava l'encarregat, em va obrir la porta; va agafar el paquet i va signar el rebut. De sobte, quan jo ja estava a punt de marxar, es va posar a moure els braços cap a tots els costats i a cridar com si estigués boig. La capsa que feia uns minuts li havia entregat, estava oberta damunt la taula i aquell home tan nerviós només feia que guaitar dins i escopir paraules malsonants.
Tots els treballadors ens miraven sense deixar de fer feina. A les seues cares es podia saber què pensaven: uns que pobre de mi, altres que en quin embolic m'havia ficat i altres que, sens dubte, em mereixia tots els mals del món.
Jo no entenia que li passava; havia comprovat l'adreça de l'etiqueta i m'havia assegurat que era correcta, però aquell home seguia movent els braços cap a totes bandes i, cada vegada estava més i més roig.
Finalment, com va veure que jo no sabia per què estava tan enfadat, va estirar-me cap a la taula perquè mirés el contingut del paquet. Em vaig abocar damunt la capsa oberta i vaig mirar el contingut: un dit. Sí, un dit del peu amb l'ungla pintada de color verd; d'acord que el color de l'esmalt era molt lleig, però això no era problema meu, per a gustos colors; si no estava satisfet amb la mercaderia que parlés amb el remitent. Li vaig desitjar bon dia i vaig anar cap a la furgoneta; el dia no havia fet més que començar i els paquets no anaven a entregar-se sols.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)