![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Heaven
---------
L'auxiliar de vol l'acompanya al seu lloc i l'ajuda a posar la maleta al compartiment del damunt del seient; com sempre, ha triat finestreta. Encara no s'ha acabat d'acomodar, quan l'auxiliar de vol apareix de nou amb un altre passatger que seu al seu costat. Sempre que pot vola en primera; no és una qüestió de diners, sinó de comoditat, així evita nens, viatges de grups i turistes pesats.
Martí saluda el company de viatge, treu el iPod i «On són els auriculars?» pensa mentre rebusca a la bossa negra de pell. Els auriculars en qüestió no li agraden gens, són petits, no paren de caure's i el cable és un seguit de nucs, però ocupen menys que els Bose. «Esta bossa és un pou sense fons!» pensa mentre munta la safata i es disposa a buidar la bossa: desodorant, raspall de dents, cartera, Mystery Train, guants, ulleres, mocadors, carregador «Merda! Me'ls he deixat!!!»
- Li està agradant?- li pregunta de sobte l'home que hi ha assegut al seu costat.
- Com diu?-
- Què si li agrada el llibre?- li contesta mentre mira cap a Mystery Train.
Martí mira davant seu i s'adona que ha buidat la bossa sencera al damunt de la safata.
- Doncs, sí; la veritat és que si.-
- Jo el vaig llegir ja fa temps, però cada cert temps el fullege. Sempre descobreixo alguna cosa nova. Li agrada el rock, aleshores o és només una lectura que algú li ha recomanat?-
Martí no té ganes de conversa, segueix empipat, però com que no pot sentir música... - M'agrada molt el rock; el llibre ja fa temps que volia llegir-lo, però em costa molt llegir en anglès.-
- Ah! Fa poc que l'han traduït, no?- pregunta a Martí, qui afirma amb el cap. - Doncs ja li dic jo que quan l'acabi, voldrà tornar-lo a llegir.-
- Li agrada la música?-
El company de seient mou el cap afirmativament i somriu mentre diu: - Molt! Sobre tot el rock dels 70. També sóc un gran col·leccionista.-
-Vaja! Hendrix, The Seeds, Joplin, Stooges, la Velvet i, per descomptat, Led Zeppelin, Lynyrd Skynyrd...-
- Fa un mes vaig anar a veure a John Fogerty!-
- Jo no vaig poder! Encara m'empipo quan ho penso! I què? Una passada, no?-
- I tant!- li contesta Martí, content de tenir a qui contar-li fil per randa el concert del seu ídol. - Crec que tinc alguna foto al mòbil!-
Martí i el col·leccionista segueixen parlant tot el trajecte, sobretot de música, però també de la família.
- Jo tinc dues filles, ja casades, i tres néts. Sílvia i jo teníem moltes ganes de tenir nets!- conta Martí.
- Ah! Jo tinc dos fills, estan estudiant un MBA en Harvard. N'estic molt orgullós de Pol i Adrià! Volen fer-se càrrec de l'empresa familiar i jo, per fi podré jubilar-me.-
- Jo també somie amb la jubilació, deu de ser l'edat!- comenta Martí amb un somriure a la boca. L'altre home també somriu.
Quan aterren Martí es dirigeix a la sortida. No porta equipatge; farà la feina i, esta mateixa vesprada volarà a Barcelona. Engega el mòbil; necessita descarregar-se el correu; la clienta li ha de passar la resta de la informació. Quan llegeix l'e-mail, el cor se li encongeix una mica. «Merda de crisis!» pensa. Però el bandoler és un professional, ha acceptat la feina, ha cobrat la meitat i ara l'haurà de fer. «Pobre paio. Si més no, es jubilarà abans del que espera.»
Quan Martí obre la porta de la taquilla de consigna, sap que Cèsar no li ha fallat; treu una bossa i comprova el contingut: una MK 23 amb silenciador. Posa l'adreça al GPS del mòbil i es dirigeix cap al cotxe de lloguer, mentre mentalment canta in heaven everything is fine.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
---------
L'auxiliar de vol l'acompanya al seu lloc i l'ajuda a posar la maleta al compartiment del damunt del seient; com sempre, ha triat finestreta. Encara no s'ha acabat d'acomodar, quan l'auxiliar de vol apareix de nou amb un altre passatger que seu al seu costat. Sempre que pot vola en primera; no és una qüestió de diners, sinó de comoditat, així evita nens, viatges de grups i turistes pesats.
Martí saluda el company de viatge, treu el iPod i «On són els auriculars?» pensa mentre rebusca a la bossa negra de pell. Els auriculars en qüestió no li agraden gens, són petits, no paren de caure's i el cable és un seguit de nucs, però ocupen menys que els Bose. «Esta bossa és un pou sense fons!» pensa mentre munta la safata i es disposa a buidar la bossa: desodorant, raspall de dents, cartera, Mystery Train, guants, ulleres, mocadors, carregador «Merda! Me'ls he deixat!!!»
- Li està agradant?- li pregunta de sobte l'home que hi ha assegut al seu costat.
- Com diu?-
- Què si li agrada el llibre?- li contesta mentre mira cap a Mystery Train.
Martí mira davant seu i s'adona que ha buidat la bossa sencera al damunt de la safata.
- Doncs, sí; la veritat és que si.-
- Jo el vaig llegir ja fa temps, però cada cert temps el fullege. Sempre descobreixo alguna cosa nova. Li agrada el rock, aleshores o és només una lectura que algú li ha recomanat?-
Martí no té ganes de conversa, segueix empipat, però com que no pot sentir música... - M'agrada molt el rock; el llibre ja fa temps que volia llegir-lo, però em costa molt llegir en anglès.-
- Ah! Fa poc que l'han traduït, no?- pregunta a Martí, qui afirma amb el cap. - Doncs ja li dic jo que quan l'acabi, voldrà tornar-lo a llegir.-
- Li agrada la música?-
El company de seient mou el cap afirmativament i somriu mentre diu: - Molt! Sobre tot el rock dels 70. També sóc un gran col·leccionista.-
-Vaja! Hendrix, The Seeds, Joplin, Stooges, la Velvet i, per descomptat, Led Zeppelin, Lynyrd Skynyrd...-
- Fa un mes vaig anar a veure a John Fogerty!-
- Jo no vaig poder! Encara m'empipo quan ho penso! I què? Una passada, no?-
- I tant!- li contesta Martí, content de tenir a qui contar-li fil per randa el concert del seu ídol. - Crec que tinc alguna foto al mòbil!-
Martí i el col·leccionista segueixen parlant tot el trajecte, sobretot de música, però també de la família.
- Jo tinc dues filles, ja casades, i tres néts. Sílvia i jo teníem moltes ganes de tenir nets!- conta Martí.
- Ah! Jo tinc dos fills, estan estudiant un MBA en Harvard. N'estic molt orgullós de Pol i Adrià! Volen fer-se càrrec de l'empresa familiar i jo, per fi podré jubilar-me.-
- Jo també somie amb la jubilació, deu de ser l'edat!- comenta Martí amb un somriure a la boca. L'altre home també somriu.
Quan aterren Martí es dirigeix a la sortida. No porta equipatge; farà la feina i, esta mateixa vesprada volarà a Barcelona. Engega el mòbil; necessita descarregar-se el correu; la clienta li ha de passar la resta de la informació. Quan llegeix l'e-mail, el cor se li encongeix una mica. «Merda de crisis!» pensa. Però el bandoler és un professional, ha acceptat la feina, ha cobrat la meitat i ara l'haurà de fer. «Pobre paio. Si més no, es jubilarà abans del que espera.»
Quan Martí obre la porta de la taquilla de consigna, sap que Cèsar no li ha fallat; treu una bossa i comprova el contingut: una MK 23 amb silenciador. Posa l'adreça al GPS del mòbil i es dirigeix cap al cotxe de lloguer, mentre mentalment canta in heaven everything is fine.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)