![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Blanc: carmesÃ
------------------
La neu es fon baix les seus potes; blanca, dura, va mullant-li el pèl. Avança de pressa, nerviós, com si li faltés l'aire. Els arbres van amuntonant-se al seu voltant. SILENCI. Fuu, fuu, fuu; les llàgrimes brollen sense adonar-se'n.
A poc a poc la respiració es tranquil·litza. El sol passa entre les branques i li escalfa el cor. 'No sé on sóc. No puc més'. Les cames no suporten el seu pes. La corda que li oprimeix el turmell, pareix més fina i dèbil. Cada racó del seu cos tremola, sense que ell puga controlar-ho. La ràbia va fent-se petita a mesura que la tristesa li ompli el pit. 'Som tòxics, l'un per a l'altre'. Un crit inunda el silenci; els pulmons queden buits i per uns segons la vida s'endevina als seus ulls.
Agafa el fil que li lliga el turmell i comença a seguir-lo. És tan fi, que podria trencar-lo fàcilment. Hi ha petjades a la neu; semblen d'un animal. Cada vegada el fil va fent-se més gros.
Quan arriba davant la casa, la corda li ha fet ferida i un raig de sang carmesí taca la neu blanca. Por i Dolor surten amb força del cor recorrent les artèries i envaint el torrent sanguini. El pèl gris torna a cobrir el seu cos. Ensuma la inseguretat que surt de les 4 parets i quan la porta s'obri, els somriures, la llibertat i l'amor fugen i s'endinsen cap al bosc. Els dos llops es miren als ulls; encara que estan units per la mateixa corda, un mur de mentides no els deixa acostar-se; no els queda res, només el costum i el rancor.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
Si vols escoltar la cançó que m'ha inspirat, segueix el link https://soundcloud.com/carmarri/te-vas-minerva-mayo
------------------
La neu es fon baix les seus potes; blanca, dura, va mullant-li el pèl. Avança de pressa, nerviós, com si li faltés l'aire. Els arbres van amuntonant-se al seu voltant. SILENCI. Fuu, fuu, fuu; les llàgrimes brollen sense adonar-se'n.
A poc a poc la respiració es tranquil·litza. El sol passa entre les branques i li escalfa el cor. 'No sé on sóc. No puc més'. Les cames no suporten el seu pes. La corda que li oprimeix el turmell, pareix més fina i dèbil. Cada racó del seu cos tremola, sense que ell puga controlar-ho. La ràbia va fent-se petita a mesura que la tristesa li ompli el pit. 'Som tòxics, l'un per a l'altre'. Un crit inunda el silenci; els pulmons queden buits i per uns segons la vida s'endevina als seus ulls.
Agafa el fil que li lliga el turmell i comença a seguir-lo. És tan fi, que podria trencar-lo fàcilment. Hi ha petjades a la neu; semblen d'un animal. Cada vegada el fil va fent-se més gros.
Quan arriba davant la casa, la corda li ha fet ferida i un raig de sang carmesí taca la neu blanca. Por i Dolor surten amb força del cor recorrent les artèries i envaint el torrent sanguini. El pèl gris torna a cobrir el seu cos. Ensuma la inseguretat que surt de les 4 parets i quan la porta s'obri, els somriures, la llibertat i l'amor fugen i s'endinsen cap al bosc. Els dos llops es miren als ulls; encara que estan units per la mateixa corda, un mur de mentides no els deixa acostar-se; no els queda res, només el costum i el rancor.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
Si vols escoltar la cançó que m'ha inspirat, segueix el link https://soundcloud.com/carmarri/te-vas-minerva-mayo
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)