![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Nadal Florenci
-----------------
Florenci, tot i que s'acostava Nadal, estava content i això només podia explicar-se si algú a prop seu, era molt desgraciat. Aquell matí s'havia assabentat que el seu veí havia perdut la feina i allò li havia alegrat el dia.
Estava fart del seu veí, però sobretot dels seus fills. No paraven mai quiets i els crits se sentien a totes. Mai li havien agradat massa, però va ser total quan un dia a l'ascensor, mentre Florenci intentava ser amable, Florenci li va comentar: «Segur que ara no tindries fills, eh!» i el veí li va contestar: «I tant! Els meus fills són el meu tresor. Em fan molt feliç.» Des d'aleshores la poca empatia que alguna vegada havia sentit per aquell home, va desaparèixer del tot.
«A veure si ara que ha perdut la feina, no he d'aguantar tanta nadala; segur que era un treballador pèssim, sempre arribant tard perquè algun fill s'havia fet malalt o eixint abans per a poder recollir-los a temps. Un poc de serietat!» va pensar Florenci.
A la tarda, després d'un dia de feina ben feta va anar a fer la compra setmanal. Quan entrava al pis, una de les bosses es va trencar i totes les nous van rodar per terra; Florenci en va trepitjar una i va caure, donant-se un fort colp al cap.
«Florenci, estàs bé?» preguntava el seu veí, mentre l'ajudava a incorporar-se.
«Sí, gràcies. Quina mala sort, haver trepitjat una nou.»
«Vols que truquem al metge o a una ambulància?» preguntava el seu veí.
«Estic bé. Gràcies per ajudar-me. Per cert, volia dir-te que em sap greu això de la feina i que si necessiteu alguna cosa...»
«Gràcies, Florenci. Eres molt amable.» Contestà el veí amb cara de sorprès.
L'endemà, Florenci no va obrir l'oficina, va anar al centre a comprar llums, terçanell, boles i un arbre; es va passar el dia decorant el seu pis i també l'escala de l'edifici. Quan els veïns van començar a tornar a casa, quedaven al·lucinats amb la decoració que havia aparegut de sobte per tot l'edifici, fins i tot hi havia un Pare Noel gegant, que impedia accedir a les bústies.
Semblava que Florenci no tenia mesura, cada dia afegia una cosa més. Els veïns pensaven que en passar les festes, Florenci tornaria a ser l'home antipàtic que era abans, però no van tenir aquesta sort. Dos mesos després, el Pare Noel gegant seguia presidint l'entrada de l'edifici. Havien intentat raonar amb Florenci, però no van aconseguir res; així que un dia els, els mateixos veïns van començar a llevar la decoració, però quan Florenci es va assabentar va posar tot el que havien llevat i va afegir algunes coses més.
Desesperats, els veïns, decidiren acabar amb el problema. Havien arribat a la conclusió que el colp al cap havia canviat a Florenci i que si rebia un altre colp al cap, potser tornava a ser el d'abans. Van idear un pla i aquella nit mateixa, quan Florenci estava absort observant les llumetes de l'arbre, dos veïns es van acostar per darrere i li van pegar amb una fusta; tenien tanta por de fer-li mal, que quasi no el van tocar. Van agafar aire i aquesta vegada li van donar tan fort, que Florenci caigué a terra mort.
«Crec que li he pegat massa fort» va dir el veí de Florenci.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
-----------------
Florenci, tot i que s'acostava Nadal, estava content i això només podia explicar-se si algú a prop seu, era molt desgraciat. Aquell matí s'havia assabentat que el seu veí havia perdut la feina i allò li havia alegrat el dia.
Estava fart del seu veí, però sobretot dels seus fills. No paraven mai quiets i els crits se sentien a totes. Mai li havien agradat massa, però va ser total quan un dia a l'ascensor, mentre Florenci intentava ser amable, Florenci li va comentar: «Segur que ara no tindries fills, eh!» i el veí li va contestar: «I tant! Els meus fills són el meu tresor. Em fan molt feliç.» Des d'aleshores la poca empatia que alguna vegada havia sentit per aquell home, va desaparèixer del tot.
«A veure si ara que ha perdut la feina, no he d'aguantar tanta nadala; segur que era un treballador pèssim, sempre arribant tard perquè algun fill s'havia fet malalt o eixint abans per a poder recollir-los a temps. Un poc de serietat!» va pensar Florenci.
A la tarda, després d'un dia de feina ben feta va anar a fer la compra setmanal. Quan entrava al pis, una de les bosses es va trencar i totes les nous van rodar per terra; Florenci en va trepitjar una i va caure, donant-se un fort colp al cap.
«Florenci, estàs bé?» preguntava el seu veí, mentre l'ajudava a incorporar-se.
«Sí, gràcies. Quina mala sort, haver trepitjat una nou.»
«Vols que truquem al metge o a una ambulància?» preguntava el seu veí.
«Estic bé. Gràcies per ajudar-me. Per cert, volia dir-te que em sap greu això de la feina i que si necessiteu alguna cosa...»
«Gràcies, Florenci. Eres molt amable.» Contestà el veí amb cara de sorprès.
L'endemà, Florenci no va obrir l'oficina, va anar al centre a comprar llums, terçanell, boles i un arbre; es va passar el dia decorant el seu pis i també l'escala de l'edifici. Quan els veïns van començar a tornar a casa, quedaven al·lucinats amb la decoració que havia aparegut de sobte per tot l'edifici, fins i tot hi havia un Pare Noel gegant, que impedia accedir a les bústies.
Semblava que Florenci no tenia mesura, cada dia afegia una cosa més. Els veïns pensaven que en passar les festes, Florenci tornaria a ser l'home antipàtic que era abans, però no van tenir aquesta sort. Dos mesos després, el Pare Noel gegant seguia presidint l'entrada de l'edifici. Havien intentat raonar amb Florenci, però no van aconseguir res; així que un dia els, els mateixos veïns van començar a llevar la decoració, però quan Florenci es va assabentar va posar tot el que havien llevat i va afegir algunes coses més.
Desesperats, els veïns, decidiren acabar amb el problema. Havien arribat a la conclusió que el colp al cap havia canviat a Florenci i que si rebia un altre colp al cap, potser tornava a ser el d'abans. Van idear un pla i aquella nit mateixa, quan Florenci estava absort observant les llumetes de l'arbre, dos veïns es van acostar per darrere i li van pegar amb una fusta; tenien tanta por de fer-li mal, que quasi no el van tocar. Van agafar aire i aquesta vegada li van donar tan fort, que Florenci caigué a terra mort.
«Crec que li he pegat massa fort» va dir el veí de Florenci.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)