foto Expedició Vaiola (Lluís Rius Gumbau
Expedició Vaiola
--------------------

Vaig avivar el foc i vaig posar la tetera amb aigua al damunt de les flames. Després de dos mesos d'expedició, el cafè només ens duraria uns dies més, però de moment podíem seguir gaudint d'aquell petit plaer.

A poc a poc, tots havien anat alçant-se i apropant-se al foc. Es podia veure als seus rostres, que el cansament i la falta de resultats començava a afectar-los.

Una hora després ja havíem menjat (unes galetes salades, una tassa de cafè aiguada i civada cuita amb aigua), havíem recollit el campament i apagat el foc; tots estàvem preparats per a seguir endavant; no podríem fer-ho molts dies més o no ens quedarien prou provisions per a tornar a casa, així que més prompte que tard hauria de prendre una determinació, hauré de decidir si vull seguir endavant o donar la raó a aquelles persones que creuen que tot açò no ha sigut més que una bogeria.

Comencem a pujar la muntanya; l'ascens serà dur, atès que quasi no hi ha vegetació i tot són roques soltes que dificulten el pas; poses on poses el peu, un redolar de pedres cruix baix les botes.

A pesar del cansament, cap dels homes s'ha queixat, ni tampoc ha dit res de tornar enrere; tots volem continuar i intentar trobar la vall sobre la qual el meu tiet va escriure al seu diari, que ara jo porte a la butxaca de la motxilla.

Vaig créixer escoltant les anècdotes de les seues expedicions i sempre havia volgut acompanyar-lo, però quan va morir jo encara era un nen; l'única cosa que em quedava era guiar els meus propis viatges i intentar estar a l'altura del gran explorador Grand Woursworth.

Mai havia pensat a anar a buscar-lo o seguir els passos de la seua última aventura, fins que el Coronel López va trobar les seues restes i alguns dels seus objectes personals, a uns cinc dies de camí d'ací. Entre aquells objectes estava el diari que el meu tiet sempre portava al damunt; la lectura d'aquest em va convèncer; havia de fer el mateix viatge i demostrar que Grand Woursworth no era un boig i que aquella vall frondosa i plena de noves espècies que havia descrit existia i que no era una conseqüència del cansament i la fam que havia patit dies abans de morir.

Així em vaig embarcar en aquesta empresa i ara em trobe a punt de fer mitja volta, decidit a no posar en risc la vida de cap dels homes que m'acompanya.

Continuarà...

T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!






Suscriu-te al nostre bulletí:
>>
[PARAR ANIMACIÓ]
Contacte · Avís legal · RSS