Una habitació pròpia

La dolce vita
----------------

Fer un pastís pot semblar fàcil, només cal seguir la recepta, no? Però la rebosteria, com les relacions, és molt delicada. Primer s'ha de triar quina mena de pastís es vol fer: alguna cosa més clàssica com galetes i trufa o potser alguna cosa més atrevida com un pastís de carrota o anar més enllà i provar a fer una charlotte; decidir-se pot costar tant, com trobar a la persona adequada.

Quan ja ens hem decidit, haurem de buscar els ingredients; poden ser molt variats: xocolata, nous, fruita, abraçades, nata, petons... tot dependrà de la recepta. Després els haurem de pesar o mesurar; les proporcions són molt importants, no val això de pose un poc més d'açò i un poc menys d'allò, perquè aleshores potser que en lloc de fer un bescuit faces un flam.

L'elecció d'una bona persona, vull dir d'una bona matèria primera i la combinació adequada d'amor, confiança i dedicació garanteix el 50% de l'èxit, però de vegades massa cocció o massa poca poden fer-lo malbé. L'elaboració requereix paciència, delicadesa i molt de sentit comú. De vegades, també necessita un temps perquè la massa puga créixer i maurar.

Hi ha molts tipus de pastís, tants com gustos i persones; alguns tenen farcits complicats i d'altres decoracions impossibles, però si el sabor és bo tot pot perdonar-se. Amb passió, riures, llàgrimes i molt d'esforç, el resultat sol ser un tros de paradís. Perquè quan el dia s'acaba les xicotetes coses, com agafar-se de la mà, mirar-se als ulls o un bon tros de pastís, són les què fan que la vida pague la pena.



T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!