foto Esquerda (Assy
Esquerda
-----------

Christian va alçar el cap del cafè i es va quedar bocabadat en veure l'esquerda tan gran que hi havia a la paret de la cuina. Aquell matí no tenia temps per a res, així que va posar «revisar esquerda» al final de la llista mental de tasques pendents i va sortir cap a l'oficina.

L'endemà de matí quan va alçar els ulls del cafè va observar que l'esquerda havia crescut considerablement i ara era un forat; va sonar el telèfon i va sortir corrents cap a la feina, just quan anava a inspeccionar el forat de prop. Si ho hagués fet, s'hauria adonat que no es veia res a través d'aquell forat, ni maons ni el jardí que hi havia al darrere; si s'hagués parat a mirar, s'hauria adonat que allò pareixia un forat negre.

L'endemà quan va anar a preparar-se el cafè, Christian pensà que seguia somiant: el forat era immens, tan gran que s'havia tragat dues cadires, la taula i una planta; mitja cuina havia desaparegut. «Com ha crescut tant? Era una esquerda fa tres dies! I des de quan que estava eixa esquerda?» El só del telèfon el va treure dels seus pensaments i immediatament va sortir cap a la feina, oblidant-se completament del tros de casa que li faltava. L'última pregunta que s'havia fet Christian era la més important; l'esquerda feia anys que estava allí, fent-se gran a poc a poc, però ell no ho havia considerat important, només era un clavill.

Quan va tornar aquella nit, no va poder passar-hi del rebedor. El forat era tan gran, que no podia bordejar-lo. El jardí de darrere de la casa havia desaparegut i tot al seu voltant també. De sobte el quadre que hi havia a la paret d'enfront d'ell va ser tragat per aquell desaigüe gegant; sense treure-li l'ull del damunt va sortir al carrer i va seure a la vorera d'enfront. No va dormir en tota la nit. Aquell forat no parava de créixer i Christian no sabia que fer; els veïns dormien a les seues cases sense adonar-se'n de res.

A les 7 del matí li va sonar el telèfon; havia oblidat que tenia una reunió a primera hora. Va pujar al cotxe i va sortir cap a l'oficina. No va mirar enrere ni va tornar a pensar-hi en tot el dia. Christian tenia molta feina i poc temps per a pensar en forats misteriosos.


T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!







Suscriu-te al nostre bulletí:
>>
[PARAR ANIMACIÓ]
Contacte · Avís legal · RSS