![[MENU]](/img/ico-menu.gif "menu")
![[FONT]](/img/ico-menu-font.gif "Canvia tamany de la font")
Res per ací...
-----------------
Els aplaudiments omplin la petita carpa i el Gran Tedoroski saluda content. Ja darrere de l'escenari, se li acosta un home molt ben vestit.
- Bona tarda, em diuen Vicenzo Audette i m'agradaria ser el seu representant.-
- Bona tarda, jo sóc Jan o el Gran Tedoroski, com preferisca. Com sap que no tinc representant?-
- Està clar que o no en té o és molt dolent; sinó seria un mag conegut arreu del país.- va dir Vincenzo.
Jan va somriure i li va dir: - Mire, li agraeixo l'interès, però no crec que li convinga representar-me.-
- Com? Hauria d'estar boig per a no voler representar-lo!- exclamà Vincenzo. - Vosté és un gran mag! Els seus trucs, el muntatge del seu espectacle... tot és fantàstic; fantasia, sorpresa, feia molt de temps que no veia un públic tan meravellat.-
- Moltes gràcies per les seues paraules. Pose molta dedicació, m'esforce molt i m'agrada saber que es nota.- contestà Jan molt orgullós. - Però ja sé que va a dir-me, han vingut altres representants i no hem arribat a un acord, perquè jo no vull fer gires multitudinàries, ni omplir grans teatres. Tampoc m'importa la fama, ni els diners; jo tan sols vull veure la cara de felicitat dels nens i això ja ho tinc ara.-
- Clar que no pot anar a sales molt grans, perdria tot el seu encant! Però és una llàstima que no es done a conèixer, té molt de talent i aquests espectacles... no deu de guanyar gaire.-
- Mire, jo no vull renunciar a vindre a llocs com aquests. Em vaig criar en un barri paregut a aquest i sé que de vegades és molt dur; així que si puc fer que durant una hora obliden els problemes i tornen a creure en la fantasia i la màgia... ja em done per satisfet. - va contestar-li Jan.
- Els materials són cars i vosté té cura de cada detall... quant de temps creu que podrà seguir així?- va preguntar-li Vincenzo, mirant al seu voltant.
Es trobaven en una petita casa de cultura d'un barri humil d'una ciutat enorme. La veritat era que cobrava molt poc i que començava a ser difícil comprar material nou. Jan feia mesos que pensava com s'ho faria per a seguir endavant i no havia trobat altra solució que buscar-se una altra feina amb la qual mantenir els espectacles de màgia.
- Si fes espectacles en teatres coneguts, festes privades... sense perdre l'essència dels seus números, podria seguir venint a barris com aquests i segurament sense cobrar res.- continuà Vincenzo.
- No cobrar seria genial!- va dir Jan, mentre rumiava la proposta.
Van anar a una cafeteria i davant d'un bon plat de galetes de canyella, van acordar les clàusules del contracte.
- Pare, perquè no podem entrar?- va preguntar Maia, impacient.
- Encara falta una mica, dolça.- va contestar-li el seu pare amb un somriure.
Maia i el seu pare, junt amb altres nens i pares, estaven fent cua davant de l'associació de veïns del seu barri. És la segona vegada que el Gran Tedoroski va al barri i des que el van veure, que Maia diu que vol ser «maga». A la mà porta un full on ha dibuixat a Jan amb la seua capa morada, plena d'estreles brillants; Maia també s'ha pintat a ella mateixa com si fos l'ajudant del mag, amb una vareta i un gran barret de punta.
Quan per fi obren la porta, tots queden meravellats; aquella sala lletja i vella s'ha convertit en una petita carpa de circ. Les parets estan cobertes de teles de colors, els taulells freds han estat coberts per catifes i al mig de la sala una estora gran i rodona simula la pista del circ. Tots seuen, nerviosos.
- Mira Maia, que bonic!-
- Shhhh, pare! Que l'espectacle comença ja!- respon Maia emocionada.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
-----------------
Els aplaudiments omplin la petita carpa i el Gran Tedoroski saluda content. Ja darrere de l'escenari, se li acosta un home molt ben vestit.
- Bona tarda, em diuen Vicenzo Audette i m'agradaria ser el seu representant.-
- Bona tarda, jo sóc Jan o el Gran Tedoroski, com preferisca. Com sap que no tinc representant?-
- Està clar que o no en té o és molt dolent; sinó seria un mag conegut arreu del país.- va dir Vincenzo.
Jan va somriure i li va dir: - Mire, li agraeixo l'interès, però no crec que li convinga representar-me.-
- Com? Hauria d'estar boig per a no voler representar-lo!- exclamà Vincenzo. - Vosté és un gran mag! Els seus trucs, el muntatge del seu espectacle... tot és fantàstic; fantasia, sorpresa, feia molt de temps que no veia un públic tan meravellat.-
- Moltes gràcies per les seues paraules. Pose molta dedicació, m'esforce molt i m'agrada saber que es nota.- contestà Jan molt orgullós. - Però ja sé que va a dir-me, han vingut altres representants i no hem arribat a un acord, perquè jo no vull fer gires multitudinàries, ni omplir grans teatres. Tampoc m'importa la fama, ni els diners; jo tan sols vull veure la cara de felicitat dels nens i això ja ho tinc ara.-
- Clar que no pot anar a sales molt grans, perdria tot el seu encant! Però és una llàstima que no es done a conèixer, té molt de talent i aquests espectacles... no deu de guanyar gaire.-
- Mire, jo no vull renunciar a vindre a llocs com aquests. Em vaig criar en un barri paregut a aquest i sé que de vegades és molt dur; així que si puc fer que durant una hora obliden els problemes i tornen a creure en la fantasia i la màgia... ja em done per satisfet. - va contestar-li Jan.
- Els materials són cars i vosté té cura de cada detall... quant de temps creu que podrà seguir així?- va preguntar-li Vincenzo, mirant al seu voltant.
Es trobaven en una petita casa de cultura d'un barri humil d'una ciutat enorme. La veritat era que cobrava molt poc i que començava a ser difícil comprar material nou. Jan feia mesos que pensava com s'ho faria per a seguir endavant i no havia trobat altra solució que buscar-se una altra feina amb la qual mantenir els espectacles de màgia.
- Si fes espectacles en teatres coneguts, festes privades... sense perdre l'essència dels seus números, podria seguir venint a barris com aquests i segurament sense cobrar res.- continuà Vincenzo.
- No cobrar seria genial!- va dir Jan, mentre rumiava la proposta.
Van anar a una cafeteria i davant d'un bon plat de galetes de canyella, van acordar les clàusules del contracte.
- Pare, perquè no podem entrar?- va preguntar Maia, impacient.
- Encara falta una mica, dolça.- va contestar-li el seu pare amb un somriure.
Maia i el seu pare, junt amb altres nens i pares, estaven fent cua davant de l'associació de veïns del seu barri. És la segona vegada que el Gran Tedoroski va al barri i des que el van veure, que Maia diu que vol ser «maga». A la mà porta un full on ha dibuixat a Jan amb la seua capa morada, plena d'estreles brillants; Maia també s'ha pintat a ella mateixa com si fos l'ajudant del mag, amb una vareta i un gran barret de punta.
Quan per fi obren la porta, tots queden meravellats; aquella sala lletja i vella s'ha convertit en una petita carpa de circ. Les parets estan cobertes de teles de colors, els taulells freds han estat coberts per catifes i al mig de la sala una estora gran i rodona simula la pista del circ. Tots seuen, nerviosos.
- Mira Maia, que bonic!-
- Shhhh, pare! Que l'espectacle comença ja!- respon Maia emocionada.
T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!
![[PARAR ANIMACIÓ]](/img/balloon_paraani.png)