foto Habitació 225 (Manuela Jagger
Habitació 225
----------------

En mirar-se a l'espill, es va adonar de com havia canviat. No el seu aspecte físic, sinó el seu interior. Havia sigut una ànima boja i feliç i ara ja gairebé ho havia oblidat. Va tornar a mirar el seu reflex i es va adonar que portava la camisa oberta i el cabell pèl-roig li queia per la cara i el clip que s'havia posat feia hores, li penjava de dos pèls.

Havia tornat tan cansada que s'havia deixat caure sobre el llit i s'havia adormit. Després de tantes hores fent entrevistes i llegint fragments de la novel·la, l'única cosa que li abellia era demanar el sopar i veure una peli d'aquelles antigues, preferiblement de l'Audrey, i després dormir fins a cansar-se'n.

El só del telèfon interromp els seus pensaments; una entrevista d'última hora per a demà al matí, a primera hora. Després de tant de temps esperant que li publicaren el llibre, pensava que allò la faria feliç però havia descobert coses que no li agradaven i no sabia si s'estava penedint d'haver conegut aquell editor. «NO! El cansament està afectant-me seriosament.» Va cridar al servei d'habitacions i va dir: «Voldria encarregar el sopar, per favor. Habitació 225.»


T'ha agradat? Comparteix-ho a les xarxes socials!







Suscriu-te al nostre bulletí:
>>
[PARAR ANIMACIÓ]
Contacte · Avís legal · RSS